Aniversari

Un relat de: Ossian
S’amuntega la pols a les lleixes més altes de l’antiga llibreria i els titaranys s’escampen pels angles, persistents i incansables, de tota l’estança. La catifa ha anat esmorteint els colors vius que sempre l’havien caracteritzat i el ram de flors seques ha mutat en un fràgil equilibri de molècules que només esperen una lleugera brisa per escampar l'essència del que varen ser per damunt la lleixa de sobre la llar. Les fotografies emmarcades en plata o fustes nobles, són doblement velles. A la paret nord de la sala, adjunta al menjador per una porta corredora, hi havia un gran quadre d’una marina en un dia de tempesta, just al costat d’una porta amb vidre aplomat. A la sud un gran finestral i ben bé al costat dret de la finestra les restes d’un ficus que s’havia assecat feia ja molt de temps. A la butaca orellera s’estava la senyora Engràcia. Avui hauria fet cent un anys.

Seia impertèrrita i entre les mans de dits ossuts i llargs hi tenia un exemplar de la Bíblia Catòlica, Apostòlica i Romana. Estava oberta pel llibre de l’Èxode, just allà on parlava de les plagues d’Egipte, pel capítol de la desena plaga. «Enviaré una altra plaga contra Egipte i el Faraó», foren segurament les darreres paraules que va llegir ara fa deu anys. Esperava la visita dels seus nebots, renebots, i altra parentela, àvida d’heretar-la. La Casilda havia deixat la taula parada amb les estovalles de fil i un pica-pica de dolç i salat que el mateix Papa de Roma hauria envejat. Mai no van arribar. La senyora Engràcia els havia esperat però abans va comparèixer un virus que s’escampava descontrolat com si Déu hagués ressuscitat un Moisès guillat i desenfrenat que volgués recuperar un protagonisme que el temps i la modernitat li havien furtat.

Comentaris

  • Moltes gràcies.[Ofensiu]
    Ossian | 17-06-2020

    Moltes gràcies per les lectures i, sobretot, pels comentaris.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Com no és el teu primer relat finalista, si ja has enviat l'autorització, no cal que facis res més.

    Comissió de Concursos - ARC





  • Heretar en el transcurs del temps[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-05-2020 | Valoració: 10

    La senyora Engràcia estava en la seua poltrona, i entre els dits la Bíblia.
    M'ha sorprés i admirat com ho descrius, amb tanta fantasia i imaginació... doncs sí que té ciència-ficció... M'ha agradat molt, perquè té tanta extensió...
    Salut. Perla de vellut

  • Comentari dels jutges[Ofensiu]

    Resulta interessant i hàbil la forma en què està compost el relat, descrivint un espai imbuït d’antigor per presentar a continuació l’anciana protagonista com un moble més, i explicar com va morir. És una aproximació força atractiva, que convida al lector a endinsar-s’hi com si fos un explorador o investigador. A part d’això, s’endevina una crítica contra l’oblit de les persones grans. El text es troba força ben escrit en general, però s’observa una certa pèrdua de control quan les frases s’allarguen, que caldria depurar. També s’agrairia més originalitat en la tria del títol.

  • Quina descripció![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-05-2020

    Tot el parament i la descripció de la vella m'ha fet pensar en la mare de l'Alan Bates, mirant per la finestra, encarcarada i freda, com si ella vigilés l'exterior i ella sempre vigilada pel seu fill.

    Salvant les distàncies argumentals de la peli esmentada, molt ben narrat aquest micro, i molt ben escrit. M'agrada!

    Bon relat Ossian/Toni!


    homefosc/Ferran

  • Espai[Ofensiu]
    MariaG | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Ossian, gairebé m'has fet estornudar amb la teva descripció de l'espai, la pols a les lleixes, les teranyines i la guinda: el ram de flors seques a punt de desplomar-se. M'ha encantat.

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-05-2020

    Que bé, Ossian, tornar-te a trobar a la cita relataire d'aquest concurs. I que bé i amb quina subtilesa has sabut ambientar el teu aniversari en tot això que ens està passant (jo en sóc incapaç).
    M'agrada molt

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: