Cercador
Anita
Un relat de: bigbang- Compartir:
Anita sortí per la porta del darrere sense fer soroll, i va fer un sospir en veure el carrer de dalt buit S'encaminà cap a l'esglèsia vigilant de no topar-se amb ningú i en arribar-hi va anar a la part del darrere passant pel cementiri.
- No t'ha vist ningú?- preguntà ell.
- Tranquil- responguè bufant de cansament- la mare estava fent el dinar i el meu germà i mon pare són a l'era per
Sense poder acabar la frase, el noi l'abraçà i li feu un petò apasionat com els que veien a les pel·licules quan, amb qualsevol excusa, podien escapar-se i anar al cinema que hi havia al poble del costat.
- La meva germana quasi ens atrapa just abans que arribessis l'he fet fora, estava amagada darrere aquell arbre. Per què vols seguir amagant-ho Anita?
- No es que ho vulgui amagar però és més emocionant així a més, el meu pare encara em veu com una nena i l'hi agafaria un atac de cor.- diguè rient.
- La meva mare es desmaiaria i el meu pare em donaria una bona plantofada!
Els dos es posaren a riure. De cop sentiren unes veus, ella s'aixecà i feu gest de marxar el noi l'agafà i li va fer un altre petó. Ella sortí de darrere els matolls abans que la senyora Maria girès la cantonada:
- D'on surts tu?- diguè afectuosament.
- Bon dia Sra. Maria, com està?
I sense deixar respondre a la pobra dona, começà a correr avall per arribar fins a Cal pastor i poder girar la cantonada abans que el seu pare arribès amb el carro i son germà. Entrà a casa i pujà ràpid l'escala per poder-se refugiar a la seva habitació, es posà a dins del llit i començà a tosir.
- Altra vegada així, filla meva?- preguntà sa mare des de la cuina - Si continues igual gaire estona més, enviare el teu pare a buscar el metge! Portes tot el matí igual i mira que és estrany agafar un refredat a ple estiu.
- Mare, no crec que pugui venir aquest diumenge al mercat - va respondre intentant que se li notès veu feble - aneu-hi vosaltres sense mi
- Ni pensar-ho! Saps que no m'agrada gens que et quedis sola a casa.
- D'acord.- va dir resignada.
- Però si alguna amiga teva et volguès a casa seva mentre som fora potser ho podriem parlar.
El seu cervell ja havia començat a maquinar. Esperava amb impaciencia la tarda per poder explicar-l'hi a l'Ignasi el seu pla
Comentaris
-
Simplement.[Ofensiu]diesi | 29-09-2006 | Valoració: 10
A vegades amb una paraula tens prou per expressar una opinió: BONIC.
P.D: gràcies per el teu comentari xD va ser el primer.
NAT. -
Senzill i tendre[Ofensiu]Ligeia | 28-09-2006
M'agrada l'ambientació que li has donat: el poble, el mercat...
Et continuaré llegint! -
Gràcies...[Ofensiu]Sol_ixent | 28-09-2006
...pel teu comentari, és ben cert que es podria tractar d'una experiència que molta gent ha viscut, tot i que jo no...
Molt agraïda i, ens anem llegint per aquí!
Sol_ixent -
Benvingut a RC![Ofensiu]ROSASP | 14-09-2006
Hola bigbang! Estava esperant el teu primer relat per poder-lo llegir i comentar, com m'havies demanat. Ens mostres el neguit, la complicitat i la dolçor dels primers amors amb una història senzilla, quotidiana, entranyable i alhora furtiva.
Crec que has copsat amb poques paraules les pessigolles juganeres d'una barreja de sentiments i sensacions difícils de descriure.
Resulta ràpida i curta, m'he quedat amb ganes de més, però ja s'hi escau en l'ambientació de jocs amagats que vas desgranant. M'agrada el final, és com si et piques l'ullet amb picardia.
Penso que has començat amb molt bon peu i endevino un cap ple d'idees que criden per treure el nas.
T'he de dir que em va fer molta il·lusió el teu comentari. Que em llegeixi gent tan jove com tu és un dels millors regals. Em dibuixa un somriure d'orella a orella i em fa pensar en com es fonen els límits, quan es comparteix aquesta estimació per les paraules i tot allò que ens volen dir.
La família de relats cada cop és més gran i moltes vegades els relats passen desapercebuts. No et desanimis si no reps gaires comentaris al començament. Hi ha un grup de gent jove molt enrotllada amb ganes de fer moltes coses; ja els aniràs coneixent. Comentar als demés també ajuda molt a poder ser llegit i a intercanviar impressions.
En fi, vull donar-te la benvinguda i espero llegir moltes coses teves!
Per cert la teva biografia és tan surrealista com divertida.
Una abraçada!
-
Endavant Aniol[Ofensiu]Narcís Juanola | 12-09-2006 | Valoració: 10
Un relat molt entranyable i molt madur per l'edat que tens. Espero llegir moltes més coses teves..... Endevant
l´Autor
7 Relats
25 Comentaris
7876 Lectures
Valoració de l'autor: 9.29
Biografia:
2 de març de 1993- girona:En les entranyes d'un hospital, està naixent un nen, és especial, arribarà a ser alguna cosa més que un simple humà i la seves opinions seran escoltades per milions de persones al món... jo vaig nèixer 10 minuts més tard.