Anire'm deixant-se

Plou, i a més de veritat, però per dins meu fa sol, els pardals canten, fa calor, tot el món es feliç incluida jo, o millor dit -sobretot jo- No solc donar explicacions a la gent, i tampoc sé fer-ho, no m'agrada posar-li nom a res, ni tan sols a les coses que son necessaries, tot vindrà per alguna raó, i si no ve es perque no té que vindre. No t'espere, perque sé que no hi ha res que esperar de algu que demostra cada dia que està més perdut i plé de merda que tot els insults que t'he dit alguna volta, no t'estic diguent que t'encontres, però traure les penes de tant en tant, però soles de tant en tant va bé, no sempre.
Podríes mirar-te a l'espill i pensar si val la pena seguir fent el que estàs fent, jo ja ho he fet, però va donar la casualitat que va ser 28 de octubre i totes les pors cauen sobre mi cada 28 de cada mes, cada 28 em venen al cap massa històries, moments, nostalgies i diguem... Mal de caps. No t'espere, ací ja no queda lloc per a covards que sen van sense dir res a ningú, no queda lloc per als que no lluiten per algo que SÍ val la pena, no queda lloc per a ningu que no siga capaç de dir-me perque no va a tornar,(encara que això ja ho sabem els dos) No digues que no vas a tornar, perqué vas a fer-ho i saps que jo ja no estaré ací, esta vegada ja no, ja saps que tinc altres mans, millors, molt millors. La paraula infinit fa temps que ha perdut el seu significat, infinit ja no significa que no te fí, i sí açò es un adéu significa que els ''per a sempre'' no existeixen, bé.. era algo que ja sabíem.