Cercador
Animula vagula
Un relat de: rautortor- Compartir:
Decreix la llum, s’adorm penombra enllà,
ben a recer d’instints de desmesura;
la brisa va minvant, jeu l’aventura,
baf tardorenc que ens llega l’huracà.
Del sol fervent que seduïa el mar
per envair d’amor la penya dura,
la sorra n’esmicola l’oradura,
com si la platja s’engolís el far.
Entre encenalls de boira i paradisos
hem guaretat la vida, franca i neta,
mai no hem fugit de plors ni de somrisos.
Per què, doncs, ara ens afligeix la meta,
per què els dies de joc els veiem grisos?
Al sol ponent sabràs per què, animeta.
[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]
ben a recer d’instints de desmesura;
la brisa va minvant, jeu l’aventura,
baf tardorenc que ens llega l’huracà.
Del sol fervent que seduïa el mar
per envair d’amor la penya dura,
la sorra n’esmicola l’oradura,
com si la platja s’engolís el far.
Entre encenalls de boira i paradisos
hem guaretat la vida, franca i neta,
mai no hem fugit de plors ni de somrisos.
Per què, doncs, ara ens afligeix la meta,
per què els dies de joc els veiem grisos?
Al sol ponent sabràs per què, animeta.
[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]
Comentaris
-
Tolalment d'acord...[Ofensiu]Dolça Parvati | 09-01-2012
amb el comentari precedent al meu. El teu sonet és tot elegància i saviesa. Bon any, estic encantada de descobrir el teu espai.
-
DÒNA GUST COMPARTIR AMB...[Ofensiu]joandemataro | 09-01-2012 | Valoració: 10
PERSONES CULTES DE LES QUALS POTS APRENDRE MOLT...
Animula vagula, blandula
hospes comesque corporis,
quae nunc abibis in loca
pallidula, rigida, nudula,
nec, ut soles, dabis iocos.
Publius Aelius Hadrianus (76-138)
Que un esforzado voluntario me tradujo así:
"Alma, vagabunda y cariñosa, huésped y compañera del cuerpo, ¿dónde vivirás? En lugares lívidos, severos y desnudos y jamás volverás a animarme como antes".
ABRAÇADES RAÜL i bon any
joan
pd.- comencem bé l'any !!
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
67 Relats
152 Comentaris
11752 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.
http://www.can64.com/index.php?option=com_content&view=article&id=207&Itemid=80