Ànims

Un relat de: just one breath

Tot ho veus molt negre i no saps per on sortir
el camí es complica i ja no saps com seguir
em dius que no et queden forces per continuar?
doncs jo et dono les meves, perque puguis caminar

L'optimisme amb el temps s'ha anat esgotant
doncs jo et regalo el meu,a mi falta no em fa
recorda i porta al cor a tota la gent que t'estima
i creu que amb el teu somriure el món s'il·lumina

Potser et sentis sola, pero no ho estàs
potser no vegis la llum, tranquil·la la trobaràs
continua endavant, lluita i sigues valent
si tu sola no pots, no et preocupis jo t'ajudaré.

Comentaris

  • Sentimental al màxim[Ofensiu]
    Teresa | 14-07-2007 | Valoració: 8

    Saps expresar els sentiments d'una forma clara,
    m'agrada llegir-te

    Felicitats

    Teresa

  • aiXx![Ofensiu]
    jOaneTa | 03-03-2007 | Valoració: 10

    leO leO leO... preCiós! no m'havia passat per aquí des de feia temps i ara he llegit això. M'encanta! amem quan me n'escrius un a mi ehh! que no és un pou de me... éS un p... xDDD
    T'estim guapa.

    jOaneTa

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Roget | 19-02-2007 | Valoració: 9

    Molt bonic l'escrit,
    Curtet però precís!

    Vinga!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de just one breath

just one breath

27 Relats

66 Comentaris

28010 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...

Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.

Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.

Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.

Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.

Sóc d'esquerres i orgullosa.

Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.

¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?

Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.

Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.