ANIMALS QUE BUSQUEN COMPANYIA

L’Albert amb la tarja a les mans Marta Moix Martí, li dona voltes desprès de tancar la porta. Caram de dona es diu a si mateix, es bona i semblava una mosca morta, un no es pot fiar de les aparences.

Als meus 66 anys , vidu i vivint sol, quan va sonar la seva veu pel telèfon, estava lleguin un llibre que nomhe em feia massa el pes. Va ser despenjar i sentir la dolça veu de la dona; el senyor Albert Plans va preguntar ?. Si jo mateix qui em demana?. Miri em dic Marta soc inspectora d’assegurances i truquem als clients com vostè, fa molt de temps que ningú li truca o el visita oi ?. I tant mai¡¡, em limito a pagar i ja esta..... Donçs miri, si vostè vol i creu convenient, jo podria passar un moment que no el molesti massa i li vagi bé. Dema tindria un foradet per mi? A les cinc?. Si ..... però no veig perquè. Miri soc nova i vull conèixer als meus clients , així puc atendre millor les seves necessitats. Si no hagués set tant educada i la seva veu tant dolça li hauria dit que no, però en fi varem quedar a les cinc , com ella volia.

Puntual ha set, a les cinc en punt ha trucat a la porta. Jo per l’espiell que tinc he mirat i he vist una dona bruna de mitja edat amb una carpeta a les mans. Soc la Marta Moix Martí , ahir vaig trucar-li va dir i em dona una ma cuidada m’entres feia un somriure franc,puc passar oi?. Si vaig fer jo i la vaig portar a la saleta on amuntego sense ordre ni concert milers de llibres.
Ohhh¡¡¡ va fer, que be, veig que li agrada la lectura a mi també.
Segui per favor li vaig dir i vaig netejar una cadira de llibres perquè pogués seure a la taula. Vostè dirà....
Miri senyor Albert he observat que te l’assegurança de la casa amb nosaltres i mai ha tingut cap sinistre , he pensat o que era molt afortunat o no recordava que pot fer servir-la.
Be , si soc vidu i per sort no he tingut mai res , soc bastant curos sap?
Ho sento, va fer ella i creieu que els seus ulls negres em van mirar com si les paraules que deia ho sentis.
Ja fa deu anys va morir, gracies de totes formes.
Senyor Albert ara que parlem de mort, no ha pensat mai a fer una assegurança d´ enterrament? Es generositat per part seva als seus descendents.
Senyora Marta, no faré cap assegurança ja li vaig dir, m’està be con estic, ha set molt amable a venir a visitar-me però no faré res.

En aquell precís moment va entrar el Xaloc, el meu gos i la dona es va ajupir i li va fer manyacs. Quin gosset mes maco, te un animal de companyia molt bonic¡¡¡
Si que ho es, però no es animal de companyia es animal que cerca companyia, no ho ha pensat mai això ???
La dona va somriure i va dir, miri no, jo també tinc gat i gos i sempre he pensat que eren animals de companyia.
Doncs no senyora Marta, tots busquen la companyia miri-ho així
O es que quan la veuen no venen corrents ?. No s estan al seu costat?.
Doncs son animals que cerquen companyia.
Quanta raó que te va dir, jo també soc vídua i la meva filla esta casada, si no fos pel gat i gos estaria ben sola, i els seus ulls no mentien no.,
Senyor Albert tenim una assegurança pels animals que cerquen companyia, cregui’m li cobreix tot, si el te malaltó, es barat poca cosa a l’any i el gosset ben protegit, el te vacunat i amb xip oi ???
Si i tant, llavors jo ja la havia mirat mes be i la vaig trobar maca i simpàtica i li vaig fer l’assegurança pel Xaloc, inclús la vaig convidar a un cafè que molt amablement va refusar, per allò de que no acostumava a prendre res al treball.

Quan s’acomiada va dir, pensaré en els animals que cerquen companyia i tant. Si us plau vostè pensi amb les tres M M M, del meu nom el tornaré a trucar per portar-li la pòlissa

Ara mes tard penso era bonica i pensaré amb ella, i també penso es molt bona en la seva feina, mira que endossar-me un segur per un gos de raça Xiuaua , un gos mes petit que un gat, i que sempre porto a coll al sortir al carrer, perquè tinc por que m´el trepitgin. Jo també soc un animal que busca companyia, ara ho veig i pensaré amb les tres MMM, potser ella tambè en busca, no se sap mai, veritat ???