ANIMALS DE COMPANYA

Un relat de: Pere Campàs i Bonay

Record haver llegit que tenir un gos de companya va bé perquè ens permet de fer-nos l´idiota amb ell, i ell amb nosaltres, i ja són dos a fer el ximple. Un gos de companya ens fa il·lusió, falsa, que en aquesta societat freda, ell ens estima. Tenir un gos de companya és una manera d´estar menys sol i cada dia més sol.
Avui se sent dir massa sovint que es prefereix la companya dels gossos a la de les persones.
Com escriu Ortega i Gaset, la relació de l´home amb el gos es il·lusòria, creiem veure en ell allò que nosaltres li projectem.
Els gossos amb l´home, diu Ortega, no formen allò que en psicologia en diem un "nosaltres", ni cap gos és un" tu", encara que li posem un nom.
Viure amb gos no és cap convivència i és molt trist.
Hem de respectar tots els éssers de la creació, pero examinem-nos a veure si no tractem els gossos com si fossin persones, i les persones, com si fossin gossos.
Abans, els escriptors, escrivint, fumaven amb pipa; avui, escrivint, necessiten un buldog assegut que els miri.


Mn. Pere Campás i Bonay

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer