Animalons

Un relat de: Tiamat

La rata que folla a sota les clavegueres,
fent picar la cua contra rius de merda humana,
també té dret que algú li digui que està enamorada.

I el pardal que juga a estavellar-se contra els vidres,
no ha pas de ser suïcida
(encara que sàpiga de l'existència del vidre)

I la girafa que s'obre de cames per llepar una bassa,
hi està ben acostumada,
i no se sent pas gens ridícula, veient com ho fan les altres.


I el talp que treu el cap entre la sorra de la platja,
a ple agost i a ple migdia,
potser no s'ha perdut del tot.


Comentaris

  • Autèntic[Ofensiu]
    DoctorWho | 12-07-2005

    M'ha agradat molt el realisme, l'autenticitat, la visió dels animalons no bucòlica i ensucrada que has fet servir en aquest poema.
    Si, si, tots fem aquestes coses: follem, ens enamorem, anem de cap contra el vidre sabent-ho, adoptem postures ridícules, i treiem el cap quan als altres els sembla que no toca que el treiem...
    I què? Molt bo.. potser que baixem una mica els nostres fums humans!

  • Precios i divertit.[Ofensiu]
    Bruixot | 12-07-2005

    Sí, sí, sí. Molt divertit. Ha ha ha. Però amb un fons de veritat.... Difícil, això que has fet.
    Ser divertida i profunda alhora. Una mirada de poeta, que veu molt més enllà que els altres.
    Chapeau.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680861 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.