ÀNIMA

Un relat de: toteamat

Havia oblidat que puc escriure.
Que tinc enganxat als dits
el tremolor incert de la lletra nova.
Que la pols i els xàfecs
i l'oceà i l'empenta
habiten de pas dins la finestra closa.
I que pel forat del pany
s'esmuny l'engruna del temps mort
i muta el vinagre en aigua viva.
Que puc escriure,
que al sota escala
hi tinc un quinqué d'un ble ben llarg
que il.lumina l'estany de la cara neta.

Que tinc ànima, vull dir.

Que puc escriure.

Comentaris

  • i tan que pots escriure montse!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 23-04-2010

    has d'escriure... t'ho ordeno, mmm, jejeje


    ànima, no la del 33, que també,
    però ara no toca

    ara parlem, escrivim
    i ens emborratxem de la teva pròpia ànima,
    la de l'escriure,
    la de deixar-ho tot enfora, que no,
    que si, que ja sé que forma part de tu,
    però toca continuar creant, deixar-se anar encara més...

    i sinó, pregunta-li a "el llarg camí d'escriure"
    i després ja en parlarem novament...

    noves paraules,
    nou talent,
    modern propòsit del teu poema particular...

    el teu món,
    la teva mirada literària


    felicitats montse
    i endavant!!!

l´Autor

Foto de perfil de toteamat

toteamat

13 Relats

12 Comentaris

11956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
http://montseamat.wordpress.com/