Ànima

Ànima,
t'has perdut en la barbàrie
de la vida sense amor,

ànima blanca, ànima negra,
ànima de tots els colors.

Has perdut les ganes,
has lloat la mort,
has anat avançant,
-molt a poc a poc-,
cap a la infinita
presència en aquest món.

Tenies tot per ser feliç,
cantaves alt i clar
la esperança de la nit,
desapareixies sense parlar,
alegre i riallera,
sense port on ancorar.

Ara vens a mi
i pretens que ho deixi
tot per tu,
que trenqui amb destral
la realitat a la qual m'aferro,
que pinte d'il·lusió
la trista senda que has deixat...

i jo trenco,
trenco cada moment
contra la paret mes dura
i sento melangia del mirall
de la infantesa,
aquell mirall que em tornava
la imatge tensa
d'un guerrer de la mentida,
les hores d'innocència
d'un apassionat de la vida...

...vida...

...vida..

...vida sense amor

ànima blanca, ànima negra,
ànima de tots els colors.