Anima morta, de cos present i ment enlairada..

No ets conscient,
de tot aquest mal que em fas...
De tot aquell mal que em feres..

Tampoc vull intentar que
hi sigues conscient..
Doncs no vull de cap manera
fer-te sentir malament.

Crec que sempre hi seras al meu cap
com a un record d'aquesta,
per dir-ho d'alguna manera.. infantesa.

Tots aquests records en els que ara penso
no els canviaria per res..
Que si no hi sigueres jo no seria res..
Tant sols una anima morta..
de cos present i ment enlairada.

El unic que ara hem distrau es la meva consiencia
que hem recorda allò de que mai done un pas enrere..
Però amb tu es diferent..
M'he queda gelada al lloc i desde llavors
no done cap pas..
ni avant ni enrere.