Ànima gris

Admiro la teva capacitat de transmetre unes sensacions, uns sentiments intensos, amb poques paraules, les precises, les encertades. Uns sentiments que em son molt propers, aquest "em plou a l'ànima" resum i encomana la tristor d'un dia gris de solitud. Avui m'aferraré, però, al teu guerrer intrèpid i somniador per aclarir un dia que s'ha inventat tèrbol.
I, parlant del banc de la memòria, és cert que conforme vas acumulant capes de vivències, vas oblidant alguns records perque el motor del que vius és el present. Mai, però, quedes buit, sempre tens els records que necessites, i per als altres, tens l'ajut impagable de le càmeres de fotos i videos. Els sentiments que provoca aquella imatge, aquell gest, aquella mirada, aquella trapelleria, aquells plors, petons o abraçades queden gravats a la roca. El vent dels anys els va amorosint, però no els pot esborrar.
Els meu fills ja son grans (20 i 18 anys), és veritat que tinc desats detalls i records que mai oblidaré. El que vas guardant, canvia amb els anys, acumules les seves petites victòries del dia a dia. Passes de ser protagonista principal a actor secundari, i el més bó és que n'estàs content, que et sents feliç de que sigui així. T'enorgulleix que vagin trobant el seu camí sols, i tu restes sempre al mateix lloc, per si et necessiten. Per això van bé els calaixos.

Una abraçada, Rosella. Difruta al màxim tots els moments, assaboreix-los i sigues ben tossuda, val la pena.