Cercador
Ànima encongida
Un relat de: NubadaDubtes i reflexions,
pensaments...
neguits i aspiracions.
És una mar escumosa i revolta,
és un vaixell a punt de naufragar,
és un ocell petit caigut del niu,
algú que busca d'un bon amic la mà.
Alguna veu, llunyana, a cops em diu:
"anima't, ves-hi, algú truca a la porta".
Sento que truquen,
sé qui m'espera.
Si li obro el cor
seré feliç.
La mar es calmarà,
s'adreçarà el vaixell,
tornarà al niu l'ocell
i algú estendrà la mà.
I l'ànima encongida
per ell s'eixamplarà.
Comentaris
-
molt maco[Ofensiu]ANEROL | 13-06-2007 | Valoració: 9
fresc i natural. M'agrada
-
Benvinguda[Ofensiu]Frida/Núria | 29-04-2007 | Valoració: 8
i dir-te que m'ha agradat llegir-te.
-
Obrir la porta...[Ofensiu]aiguasalada | 27-04-2007 | Valoració: 10
superant els dubtes eterns que sempre ens envolten. Això és el que realment ens costa fer.
Un cop ens atrevim a donar aquest pas tot acostuma a ser diferent; ja diuen que després de la tempesta arriba la calma, i amb ella tot el que ens envolta es veu millor...
Al notar l'escalfor en el contacte de la mà de l'amic, és ben cert, l'ànima encongida s'eixampla...
La meva benvinguda a RC i espero tornar a llegir quelcom teu.
Una abraçada càlida que t'envolti amb la meva
aiguasalada
-
bon debut!![Ofensiu]xelofont | 26-04-2007 | Valoració: 10
Felicitats per un debut tant bonic, espero que segueixis així, i en el teu present ens regalis més delicies
Valoració mitja: 9.4
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan falta? (nanorelats)
- Missatge a una ampolla (nanorelats)
- Cargol treu banya
- Una vella amistat
- El llapis vermell (onzena desena de nanorelats)
- Faig cara de castellana
- I ja en van 100 (nanorelats)
- En despertar, el dinosaure encara hi era (nanorelats)
- Amb lletres de pal (nanorelats)
- On vas?
- Carícies (nanorelats)
- Molt més que quatre sentits
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Enamorat de la mestra (i altres nanorelats)
- Taaaat! (nanorelats)