Ànima encongida

Un relat de: Nubada

Dubtes i reflexions,
pensaments...
neguits i aspiracions.

És una mar escumosa i revolta,
és un vaixell a punt de naufragar,
és un ocell petit caigut del niu,
algú que busca d'un bon amic la mà.
Alguna veu, llunyana, a cops em diu:
"anima't, ves-hi, algú truca a la porta".

Sento que truquen,
sé qui m'espera.
Si li obro el cor
seré feliç.

La mar es calmarà,
s'adreçarà el vaixell,
tornarà al niu l'ocell
i algú estendrà la mà.

I l'ànima encongida
per ell s'eixamplarà.

Comentaris

  • molt maco[Ofensiu]
    ANEROL | 13-06-2007 | Valoració: 9

    fresc i natural. M'agrada

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Frida/Núria | 29-04-2007 | Valoració: 8

    i dir-te que m'ha agradat llegir-te.

  • Obrir la porta...[Ofensiu]
    aiguasalada | 27-04-2007 | Valoració: 10

    superant els dubtes eterns que sempre ens envolten. Això és el que realment ens costa fer.
    Un cop ens atrevim a donar aquest pas tot acostuma a ser diferent; ja diuen que després de la tempesta arriba la calma, i amb ella tot el que ens envolta es veu millor...
    Al notar l'escalfor en el contacte de la mà de l'amic, és ben cert, l'ànima encongida s'eixampla...
    La meva benvinguda a RC i espero tornar a llegir quelcom teu.
    Una abraçada càlida que t'envolti amb la meva
    aiguasalada

  • bon debut!![Ofensiu]
    xelofont | 26-04-2007 | Valoració: 10

    Felicitats per un debut tant bonic, espero que segueixis així, i en el teu present ens regalis més delicies

Valoració mitja: 9.4