Ànima d'or

Un relat de: magalo

Mestre, esculpit de bronze
amb ànima tota d’or,
el teu gest crida a la calma
en mig de tanta ambició.

Ma oberta, sense rancúnia
d’injustícies passades,
ma que només anhela
que s’hi passegi l’ocell,
ales que t’acariciïn
i un piular com tendres mots.

Des del pedestal de marbre
veus el cel jutjant a l’home
que sota la teva ombra
va implorant-te protecció.

La lluna pacient preserva
els teus versos de poeta
i algunes nits els escampa
damunt solitaris cors.

Comentaris

  • Queda clar[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 04-03-2012

    D'acord Marta, em queda clar. Sóc bastant nou al web i hi ha coses que desconec. De tota manera, m'agrada l'expressió "repte poètic visual"... Gràcies per la informació.

  • Repte[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 03-03-2012 | Valoració: 10

    M'agrada molt això de repte poètic visual. Estimules al lector. Genial!

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115937 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com