Ànima de mitja lluna

t´has submergit en l´abstracció, en la metàfora surrealista i fonda i n´has tret un poema entre ombres de lunes, de nits, de melangies i recerques... nedant en aquest món imperfecte, buscant una altra ànima feta d´imperfeccions acceptades i potser àdhuc admirades i compartides...
m´ha agradat moltíssim aquest poema... és breu, juga amb la difuminació de la ment i és terròríficament HUMÀ! la perfecció somiada és una pèrdua de temps i una assegurança perfecta per a la gran decepció que espera...
tens ànima de poetessa, un estil especial que s´aparta del munt general i li dónes aquest matís que et captiva i et sap a poc i fa que el tornis a llegir... gràcies per aquest regal! ets fantàstica!!!!
un petó i una abraçada!!!