Ànima d’artista

Un relat de: Carme_
Pintar els teus rínxols castanys és com tenir-te encara amb mi, aquí al costat. Els dibuixo de memòria, els tinc tan presents... Després del que ha passat sols em queda recordar-te amb enyorança. Enyoro com deixaves caure els teus cabells sobre el meu pit. I el teu riure. Puc pintar els teus llavis però no el teu riure. Tot i que el sento dins el meu cap com si fossis a casa, com sempre, amb la teva dolçor, abans que la volguessis entregar a aquell company de feina. Qui era ell per entremetre’s entre nosaltres? I ara jo et trobo a faltar com no he pensat que pogués fer. Assegut al sofà amb la tele engegada, però sense veure-la, no puc deixar de recordar com hi sèiem al vespre, abraçats, mirant una pel·lícula amb un gran pot de crispetes.

He descobert que pintant el teu rostre puc sentir-te a prop de nou. Sé que és una il·lusió, que és totalment impossible tornar-te a tenir, que no et veuré mai més. Ningú et traurà del pou on et vaig llençar. Ni a tu, ni al teu amiguet.

Així que seguiré pintant perquè em relaxa. I, si em ve a preguntar la policia, qui creurà que algú amb aquesta sensibilitat artística pot cometre cap crim?

Comentaris

  • Pintant[Ofensiu]
    Loira Durban | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Gràcies per pintar un relat ple de poesia. M'ha agradat molt el final! :)

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi" i espero que el vellut de les paraules també t'abraci amb ànima d'artista.

    Per molts relats i fins aviat!

    Marta

  • montserrat vilaró berenguer | 21-01-2019 | Valoració: 10

    Bufa un final negra, m’ encanta com escrius

l´Autor

Carme_

64 Relats

215 Comentaris

38640 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit / @PetitesHstories

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com

Canal YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCEgOFs-D51izvxeP29Ccq0g