Ànima Catatònica

Un relat de: Ernest

La nit cau de nou sobre la ciutat
per deixar que la foscor,
com una bruma suau,
cobreixi els cors dels que viuen en solitud
emparats a l'ombra.

Caminant a la deriva pels negres carrers,
freda és la brisa dels dies feiners,
on un núvol que al fosc cel captiva
roig com sang d'una ferida.

Hi ha somni que el vent escampa,
si l'anima volar amb ell pogués
sortir del seu estat catatònic
on somiar no se l'hi és permès,
en un infinit destí cònic,
tancada i ofegada, en el pensament
condemnat, hem veig empès,
només puc avançar constantment.

Però ella continua inerta i sense vida,
en mi mateix, la seva presó
com els vehicles que recorren i il·luminen
envoltats per la bruma i la seva cançó,
en aquest pont, on tots caminen.

Tot sentint el sord murmuri del riu
i el suau ressò del vent,
que els braços dels arbres acaricia viu,
i les fulles que tremoloses,
en la foscor es van perdent,
i reposen i agonitzen a la riba ufanoses.

Tot caminant a la deriva,
a la fi mai no s'arriba,
tan sols ho pot la llum dels fanals,
infinita filera de pals,
i l'esperit tancat en una tomba,
en un vespre delirant, de llums i ombra.

Comentaris

  • Perfecte![Ofensiu]
    George Brown | 23-11-2004 | Valoració: 10

    Perfecte. Què més puc dir?...

  • molt be, ernest[Ofensiu]
    monica | 14-11-2004 | Valoració: 10

    aquest poema és perfecte.
    ben fet ernest. ets un crac ;)
    monica.

  • Definicions per a la comprensió del poema[Ofensiu]
    Ernest | 16-10-2004

    *catatonia
    1. Síndrome esquizofrénic, amb rigidesa muscular i estupor mental, algunes vegades acompanyat d'una gran excitació.

    *Estupor
    1. Sorpresa, esbalaïment.
    2. Disminució de l'activitat de les funcions intel·lectuals, acompanyada de cert aire o aspecte de sorpresa o d'indiferència.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ernest

Ernest

6 Relats

21 Comentaris

10374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81