Anhels

Un relat de: aldix

Si un dia d'aquests no em despertés, continuaria somiant en llocs llunyans per descobrir; en les immenses piràmides blanques que no he baixat; en les peces que no he interpretat, que no he escoltat; en els milers de llibres que ni tan sols he obert; i segurament, continuaria somiant en una vida que m'agradaria viure...
Si un dia d'aquests no em despertés, continuaria somiant amb aquella persona que un dia es va creuar en el meu camí. Era una línia recta fins que ell la va torçar i va deixar-hi un rastre que m'ha anat hipnotitzant fins a seguir-lo amb neguit. Camino, corro, em desespero perquè cada cop sento els seus passos més allunyats...
Si un dia d'aquests no em despertés, trobaria una bifurcació. A la dreta, un senyal lluminós amb un NO, i a l'esquerra, un SÍ. Em passaria hores mirant a costat i costat, calibrant possibles conseqüències. Caminaria, però, amb fermesa cap al SÍ, convençuda d'estar tancant una porta obsoleta i d'obrir-ne una altra cap a nous conceptes vitals. Hauria triat arriscar-me, protegida pel vel oníric.
Si un dia d'aquests no em despertés, continuaria somiant abraçada a una petjada. Seria aquella petjada que perdura en el temps. Una d'aquelles que marca l'essència d'un tot, i que només amb la primera sensació, pot desplaçar indefectiblement el mur més dens.
Si un dia d'aquests no em despertés, seguiria somiant. Una habitació immensa de fusta càlida m'abrigaria mentre acaricio les tecles d'un piano de mitja cua. Negre. El piano seria negre. Sentiria el pes d'unes parets recobertes d'imatges que s'haurien anat dipositant al meu subconscient: compositors, paisatges, lletres impreses, records de viatges llunyans i d'escapades properes, imatges de caletes explorades i de nits en vetlla... Cada un d'aquests flaixos m'inspiraria. Una peça afrancesada em portaria per la ciutat de les llums, Chopin em castigaria amb un estudi esgotador, i de sobte, un escenari jazzístic em dotaria d'un ritme intern frenètic.
Si un dia d'aquests no em despertés, la petjada profunda s'apoderaria de mi i se m'emportaria tan lluny que ni les circumstàncies, ni els convencionalismes, ni els judicis ètico-morals podrien fer res per aturar-la.
Si un dia d'aquests no em despertés, sentiria la seva abraçada, forta i càlida, com un jersei de llana. Recorreria el seu cos com si interpretés una nova peça: a poc a poc, sentint cada nota, recolzant cada moviment, dibuixant un tot a través de petits compassos.
Si un dia d'aquests no em despertés, ell, seria per fi, meu.

Comentaris

  • si un dia no em despertés....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 19-11-2006 | Valoració: 10

    ...quina hauria estat la darrera imatge que hagué ballat dintre del meu cap?
    Realment intens, vertader, anhels... Lligant mots i fent d'ells una petita imatge!!
    Encantada de llegir-te!
    un petonet*

l´Autor

Foto de perfil de aldix

aldix

24 Relats

36 Comentaris

26302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
1981, piano, televisió, desembre, París, lectura, margarides, música, amistat, mar i muntanya, 30, exigent, diaris, natura, Girona, negre, comunicació, gira-sols, viatges, Garrotxa, cafès, somnis... No som més que la suma de les petites coses que anem posant indefectiblement a la motxilla de la vida.