Cercador
Anhel
Un relat de: shine- Compartir:
Aquest piano vell i galant.
Dolces notes que mes mans anhelen.
I aquesta música que llancen set notes ...
Com una dona, donzella, dolça i dòcil quan dorm.
Amb aquest rebel, recel de realisme fas reclam de llibertat.
Decideixes millorar,mirant les llàgrimes d'un mim al seu mig mirall.
Faust d'aquesta família feble que mai falla i que mai et falta.
Dibuixant el so, heroic, sociable, com un soldat en un solo a l'ària de Beethoven.
Encara caminant, en el laberint lacònic tot latent i lànguid.
Silenciós, simple i sincer al mateix temps que aquest símbol de simpatia que en fas simetria.
Mans .... que sempre anhelaran aquestes notes.
Comentaris
-
he descobert el k samaga![Ofensiu]kaiss | 03-10-2005 | Valoració: 10
Clar que he descobert el que s'amaga, no és gaire difícil per els afortunats que hem estat encantats per per les notes del teu piano.
toques unes melodies precioses, i a sobre les escrius tan bé que sembla que t'estigui sentint en directe. Un petó del teu amic!! -
conec...[Ofensiu]Capdelin | 30-09-2005 | Valoració: 10
aquest piano... ha sonat en el meu cor moltes vegades, tocat per unes mans ansioses de treure-li un món de melodies...
escrius d'una forma diferent, quasi em perdo en el misteri dels teus versos...
ànims i segueix escrivint...
un petó anhelant que et faci somriure...
PD. no sabia que havies tornat a escriure a RC. Com que vas passar una temporada sense fer-ho... creia que ja no volies escriure més... perdó per no haver-te llegit ni comentat ( sóc molt despistat... ja ho saps )
l´Autor
24 Relats
64 Comentaris
34257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
CALLADAMENTDes d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.
Miquel Martí i Pol
** Per si algú vol xerrar una estoneta:
urgell38@hotmail.com