Anhel de mort

Un relat de: Marina Blau

Absolutista, manipuladora, beneita i condicionada són els adjectius amb els que hem defineix el meu pare. M'estima? És una pregunta que encara no he sabut respondre però la seva resposta és invariable per jo. Sé que les seves paraules tan sols serveixen per debilitar-me a jo i a la meva família, sé que nosaltres no som culpables de la seva desgràcia -tothom és qui decideix ser-, sé que ha intentat cridar la meva atenció mitjançant intents de suïcidis i que ho ha aconseguit, sé que sap el que fa i que he caigut a les seves trampes fins i tot consient d'aquestes, i també sé que jo si que l'estim, però totes aquestes seguretats no m'han salvat dels sentiments. M'he sentit dèbil, fermada a una realitat indesitjable, anul·lada, he sentit nirvis i por, molta por. Tanmateix, em sorprenc de jo mateixa, de la meva força i capacitat de seguir endevant i això em reconforta tant com la tranquil·litat i comprensivitat amb les que he sabut reaccionar i actuar. Encara ara, després d'haver pres la desició d'oblidar-me, malgrat sigui per vacançes, de qui em va donar la vida, és difícil cumplir amb el meu desig havent d'ignorar les seves telefonades i missatges, però em cal fer-ho, necessit fer-ho.
Amb tot l'amor d'una filla i amb el cor ple d'anyorança, pel seu benestar i per la meva felicitat, després de saber les darreres notícies del meu pare, puc saber que tenim un sentiment comú. L'anhel de la seva mort.

Comentaris

  • Qüestió de coratge[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2010 | Valoració: 10

    T'he descobert mercès a l'amable comentari que vas deixar en el meu darrer relat, i he decidit venir fins al teu espai per conèixer la teva obra
    M'ha costat una mica optar entre els quatre títols, que són tots temptadors, però finalment he triat començar pel primer que vas publicar ( i després ja aniré pujant cap als altres ... ). Com he dit en diferents ocasions, crec que "els primers" són especials i ens representen d'alguna manera, no ho creus tu?

    El teu Anhel comença amb adjectius fortíssims, que capturen de seguida l'atenció de qui els llegeix.
    Segueix després el text com una confessió, com una confidència en mig d'una conversa molt personal, que conté frases plenes de sabor com aquesta: "em sorprenc de jo mateixa, de la meva força i capacitat de seguir endavant i això em reconforta"
    Enhorabona per l'actitud vital i coratjosa que es desprèn del relat!

    I ara t'ofereixo el meu primer relat... em sembla que per la teva sensibilitat, podràs gaudir-ho; es diu Amb les cames separades ( no t'espantis pel títol ;-) ) i només has de clicar sobre les lletres en color per trobar-ho.

    Tornaré per aquí... però ara mateix t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Bones![Ofensiu]
    eRIc | 14-05-2010 | Valoració: 10

    Bones Marina! doncs si que m'he sentit identificat tb amb el teu relat. Es dur, però segurament ben real. Jo a vegades tb penso que mai hagués imaginat que em podria passar alguna cosa semblant amb mon pare. Però tristament, quan et dónes compte que ets més feliç quan no tens contacte amb ell que quan el tens, has de prendre una decisiò per dura que sigui.
    Merci pel comentari, ns veiem!!

l´Autor

Foto de perfil de Marina Blau

Marina Blau

6 Relats

21 Comentaris

7831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Sóc filla de l'illa de la calma, filla de l'any 94. Sóc una enamorada de l'aprenentatge, de l'amor, de la justícia i de les paraules.