ANGOIXA

Lidia,
M'emociona veure que persones a les que no conec de rés poden entendre el meu patiment i la meva perdua.
Gràcies de tot cor.
Una forta abraçada,
Yol

Apreciada Mercè,
Gràcies per aquests anims, gràcies per aquests mots, i gràcies per tanta sensibilitat.
Una abraçada
Yol

La queixa no duu enlloc i si es fa als altres s'esdevé, segons com, un 'forat negre'. Podem explicar, voler consell, ajuda, autoajuda, però la queixa no ajuda a avançar, retopa negativament i si hi afegim la culpa (a un mateix o als altres) ja no vegis!!!!

L'angoixa és mala companyia. Va del bracet amb tristor, amarguesa, desil·lusió, i pot dur la depressió. Conec aquesta darrera. Quan apareix tot això és perquè alguna cosa no rutlla, és una crisi personal (et recomano escoltar el programa 'L'ofici de viure', el que duu per títol 'crisi personal', molt ben explicat i, en el meu cas, identificatori, informació que ajuda i el saber que molta gent hi ha passat, hi passa i hi passarà).

Aquest desencís a tants nivels de la nostra època, també. Tot influeix.

No voldria ser una pesada aconsellant o suggerint, però, mira, ho faig: el ioga també t'ajudaria una mica, unió cos-ment, escriu molt i vomita tot el que et roti,
busca algú per a qui fer alguna cosa, pertany a algun grup per fer coses afins en comú, i participa si et ve de gust al fòrum de RC en els reptes que es proposen, on s'hi crea una companyonia i alhora es millora. Rotllasso no t'he fotut!!!!!

Saber que quan estem bé 'de dins' el de fora no importarà tant ni afectarà tant, sigui el que sigui, perquè serem més forts. I el desert aquest sembla ser que té sortida. Espero no trobar falsos oasi, almenys que siguin certs per anar fent paradetes, :-)


Abraçada i ànims!!!!!


Lídia

ja estem fent el primer pas per guarir-nos d'aquest dolor incessant que ens ofega. Aquesta angoixa que tu, Yol, descrius a la perfecció arribarà un dia que s'anirà apaivagant. No cal lluitar contra ella, deixa tranquil·lament que flueixi, i així, escoltant-la, acompanyant-la estaràs a la vegada acompanyant a l'ésser estimat que t'ha deixat. Amb l'esperança que milloris et vull felicitar pels teus esplèndids mots que has compartit amb nosaltres. Ah! I de covarda, res de res, que tots hem passat per les mateixes experiències i molts són incapaços d'obrir-se als sentiments i expressar-los amb la sinceritat que tu ho has fet.
Una abraçada ben càlida que t'ajudi una mica a tirar endavant i a descobrir les coses boniques de la vida, malgrat els sotracs que, de tant en tant, ens ofereix.

Apreciat Regi,
Entenc i simpatitzo amb el teu dol. Aquests adeus definitius arriben al moll dels osos.
Gràcies per les teves paraules i reb una forta abraçada de part meva.
Yol

Apreciat Josep Maria,
Tens la sabiduría dels anys i m'agrada llegir-te. Gràcies per ser tan proper.
Una abraçada ben forta
Un petò
Yol

Per entendre aquests mots, aquestes frases, heu de saber que estic en periode de dol. Que ja se que la societat d'avui dia és massa hipócrita, per atrevir-se a dir lo que una persona sent... Que molt sovint només estem per els "jijis - jajas"