Àngels

Un amor tranquil, sense contratemps, sense pujades ni baixades, pla i fèrtil.
Poderós per infinit i etern. També així hi haurà amor, temps per a què la tendresa maduri i es manifesti en el calor d'una simple carícia.

Tot té una finalitat, una meta: Trobar-nos a nosaltres mateixos. Però arribar a bon port de vegades significa renunciar a estar amb ningú, abraçar la solitud i el seu dolor; i també saber deixar la vida coneguda i embarcar-se a l'aventura.
Arriscar sense esma, i l'amor serà la fita.

Els àngels no són perfectes, de vegades vagabundegen pel món sense saber quina direcció pendre. Els seus defectes, la seva aparença humana, els difressa. Però quan t'apropes a un d'ells, el cor creix i només hi ha calor. De vegades són dos àngels que van ser condemnats a trobar-se de nou en la terra i de vegades triguen anys en tornar a estar junts. Però amb la retrobada, les manetes de tots els rellotges s'aturen, mostrant respecte per la màgia nova que neix.

Som vius per aprendre, per a créixer com a éssers. No cal cercar més motius, la pau de l'esperit, aprendre a gaudir dels moments, dels instants fugissers. La vida como digué el poeta, és somni. Els àngels però han de viure el somni saben que tenen que aprendre la lliçó principal: Deixar-se caure, deixar-ho tot, per a què la vida esclati al trobar l'altre.

Que no parli d'amor qui no el visqui, que no doni lliçons qui mai va sentir l'esguinç d'una absència. Que callin els qui no siguin capaços de donar-ho tot a mans plenes. Que enmudeixi qui s'ompla de si mateix. De l'amor no es parla, se sent. Que tantegin els necis en la foscor de la seva ignorància que cecs seran sinó es troben amb la tendresa.

Quan un es capaçde deixar-ho tot en nom de l'amor, el que fa és alimentar les seves arrels per a què perduri, que la planta es faci arbre, i l'arbre pugui donar ombra per a dos. I que els dos siguin un, la totalitat, la pau. La certesa d'haver esbrinat un dels principis de la vida: Troba't a tu mateix i estaràs preparat per a cercar l'altre.

El vertader àngel no dóna passió perquè ella es l'amor dels necis, del ximple que engrandeix la seva boca amb paraules per a descriure, per a donar lliçons d'allò que desconeix. El vertader àngel troba un altre els estels veuen reflectida la seva llum a la terra. I el cel toca la terra per uns instants. Els estels, uns gelosos, altres respectuosos, apagaran la seva llum. Però tot estarà il.luminat.

I es trobaran més àngels, perquè així ho mana la vida. De res serviran les lleis dels homes , que l'amor no es lliga, que no coneix legalitat, ni raça ni sexe. És lliure perquè així va néixer, no demana fidelitat perquè el cos és temporal, fugisser. L`'amor és etern. Quna dos àngels es troben és mès fàcil reconèixer-los perquè entre ells no hi ha norma escrita, no hi ha llei. Només complicitat. Quan un és capaç de donar-se totalment és quan està preparat per a rebre la totalitat de l'altre. Qui no sigui capaç serà un discapacitat, un mutilat i passarà per la vida sense conèixer l'harmonia, el plaer del somni etern.

La pau comença, neix en un mateix. Només així serem capaços de donar-la ella altres, generosos de tanta que ens sobra. I serm admiratspels bons i odiats pels necis. Però el vertader àngel sap distingir i saber allunyar-se d'aquells que li desitgen el mal, dels estèrils, dels que mai es fondran en altra persona que no sigui ells mateixos.Però els àngels sòn compassius, la venjança, la rancúnia, embruten i maten. I els àngels estan cridats a ser eterns. Però que les bons, que els que vulguin aprendre, aquests aprenents que siguin benaurats perquè el camí està recompensat a cada pas que donin en la direcció adequada.


Els àngels tenen avantatges. Viuen l'infern com a catarsi, com a purificació. Però sent éssers purs la seva essència perdura, no pot morir. Així rera el martiri arriba la pau de l'amor trobat i és més fàcil distinguir-ho. No erren mai, no poden perquè només són imperfectes en el seu cos humà. Els seus cors són infinits, perfectes. No poden donar allò que la resta de mortals identifiquen amb passió, aventura o risc. No poden i no volen. L'amor es manifesta com l'aigua que flueix vers la mar. Tranquilament, per a desguassar el cor de l'altre.

Que no il.luminin els estels, que la lluna s'amagui en el seu vel de núvols. Que els ocells callin en el seu aletejar i romaguin als seus nius, que les ones morin en silenci a les costes, que le vent s'amagui rera les muntanyes, que el sol cremi altres cels, que les flors retinguin el seu aroma, que no faci nosa el so de cap animal. Que la pluja sequi les seves llàgrimes en altres terres. Que el riu calli en la cascada ,,,, Que tot emmudeixi … Perquè dos àngels s'han trobat.

Tant de bo que tanta pau s'escampi per tot arreu. Que inundi les colilles, els boscos, els cabdals dels rius secs. Que hi haurà per a tot, per a tothom. Tant de bo que el somni dels àngels doni la calma als cors del món. Aquí hi ha dos àngels, que esclati l'alegria perquè finalment s'han trobat.