Àngels del coneixement

Un relat de: Joan Quesdell
Per la nit em van visitar els àngels del coneixement. Em van deixar mantenir un breu record de l’esdeveniment en confusió amb un somni però també, amb qualitat de certesa real. El seu capità va fregar el meu pols amb l’extrem del dit índex. Quan em va tocar tenia una expressió severa i agradable.
En tant que seguia la rutina habitual després de despertar-me m’envaïen desitjos especials que formaven una intranquil·litat creativa. De sobte volia trobar els trets especials i en certa mesura artificials que originen la ciència contemporània des de la filosofia grega. En primer lloc estava meditant sobre el fet que aquests humans pioners havien adoptat l’assumpció que el món podia ser entés i en segon lloc sobre el dispositiu simplificador essencial d’excloure la persona de l’entenedor dels objectes i regularitats que considera.
Encara que el meu àngel coneixia perfectament la història i havia tingut relacions directes amb els principals personatges implicats, Tales de Milet, Erwin Schrödinger i molts altres, a mi no em va donar cap informació específica i privilegiada. Solament una inquietud que no em deixava fer cap altra cosa de profit.
Sembla que un dia que es trobaven cansats Plató i Aristòtil van remarcar que l’univers ens esbalaeix contínuament. El subjecte rep una imatge completa del món extern que l’empenta a construir un ordre racional. El subjecte s’exclou de l’ordre i esdevé observador, predictor, certificador.
Era un gran progrés. Tenia un camí, meditar si el subjecte està dins o fora o entrelligat, si la consciència escampa o es retrau. Era un bon moment per reflexionar ben acotxat al meu llit i esperar una altra visita de la patrulla angèlica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Quesdell

2 Relats

1 Comentaris

311 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00