ÀNGELA - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - abril - vellessa)

Un relat de: Jaume Dargó
ÀNGELA


Sé que és ella, es pensa que no me n'he adonat perquè sóc vell, i no puc alçar-me tot sol d'aquesta butaca d'orelles. Però fa la mateixa cara amb el mateix somriure dels seus vuit anys. Sí, va ser aleshores que me'n vaig enamorar, allí a la platja de Cabrenys de Mar, deu fer uns vuitanta anys, més o menys. Jo en tenia nou o deu, els faig al vell mig de l'estiu els anys. Ella poc abans n'havia fet vuit. Em mira i somriu, diria que ronda els vint, aquesta Àngela d'ara, però la reconeixeria on fos, malgrat vagi vestida amb aquest uniforme d'infermera tan clàssic. I és fa dir com ella, Àngela.
—Vols alguna cosa, Lluc?
Em coneix el nom, està clar, bé l'ha de saber. Però no li puc dir què és allò que vull en realitat. Vull tornar a l'arena de Cabrenys, per jurar-li un altre cop amor etern i no deixar-la marxar. Mai més no ens vàrem tornar a veure, malgrat sempre ha viscut a prop meu, dins del cor. Els nostres pares no entenien que ens estimàvem, i aquell petó furtiu, a la porta de casa seva, aquella nit de finals d'estiu... ja tenia vuit anys ella! Però els nostres pares ens varen separar.
—Sí, Lluc, sóc jo mateixa, l'Àngela, aquella nena de l'últim estiu, i no ploris home! què dirà la família si observen que has plorat? Que et maltracto?
Es fa el silenci mentre ella somriu.
—Sí, Lluc, ja sé que et costa molt parlar i l'escriure fa temps que la mà no et respon. Però ja has dit prou de mi en els teus llibres, tota la teva obra en parla, que menys podia fer ara, sinó cuidar-te quan ja no et pots valdre!
Em cuida un àngel, i ja no ho puc explicar a ningú.
—I si pogueres explicar-ho... et dirien que ets un vell sonat. Gaudeix la companyia, poca cosa més em deixen oferir-te, ara que per fi, saben que no ho podràs explicar a ningú, qui sóc jo. Ets viu, estic amb tu. Què més vols?
Somric, en el fons té raó. Quan veus que sols et resta esperar, saps que a la vida s'ha de gaudir cada moment que vius. Els reals, i els somiats també.










Abril 2015
Fd'AG

Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    Josoc | 08-05-2015

    I dolç. Que ben expressat tot i venint de qui no pot parlar...
    Feia molt de temps que no passava per RELATS, tu constes com un dels meus autors preferits i no m'estranya.

  • Senzill i emotiu...[Ofensiu]
    reusenca | 27-04-2015 | Valoració: 10

    Senzill i emotiu, en poques paraules dius moltes coses: el somni, el record, l'estima... la vida és molt més que els fets reals i tangibles. El teu escrit ho recull molt bé.
    Una abraçada
    Carme

  • Els somiats, també![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2015

    Potser sí que la vellesa consisteix en això, gaudir de cada moment, dels somiats, també.
    Espero el proper, F dAG

  • Un bon relat Jaume[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-04-2015 | Valoració: 10

    Es precios, he gaudit de la seva lectura
    Ens llegim
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

28 Relats

168 Comentaris

17415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.