Àngel

Wnu pos la vritat es k ma enkantat...i no se si es real o no, pero et juro k...es prexios!!apa ya llegire els altres aviam k tal!!jejeje apa petons kuidat!!

aquest relat m'ha arribat al cor. Crec que li pot passar a qualsevol persona. EL PRIMER AMOR SEMPRE SERÀ EL PRIMER AMOR ;)

inga dwwwlal
SY

hola dragaroja, ets la meva veina d'abaix.
el relat és molt bo.

també penso que sempre hi ha una persona a la nostra vida que ens guia i ens protegeix, potser inconscientment però ho fa. Relat molt treballat i d'un tema molt emocionant, segueix així!!

Hi ha un mail d'aquests que corren per internet, que explica la història d'un noi que té una greu malaltia que si no envies 10 mails es morirà (fins que no es va inventar internet, no es va descobrir la cura per aquesta malaltia..), doncs bé, el noi malalt no tenia amics, i per passar l'estona, anava a comprar cds. La venedora de cds era una noia suposadament encantadora, i el noi se'n va enamorar a l'instant. Així doncs, cada dia (o un cop per setmana, suposo que depenia del pressupost), passava per la botiga de música a comprar un cd. Un dia però, es va morir (algun traidor no va enviar suficients mails!). La mare, que s'aborria, va remenar-li l'armari, i hi va trobar munts de cds sense obrir. No sé per quin motiu, va obrir-ne un, i a dins hi havia una nota de la noia de la botiga dient que ell li havia agradat, i li deixava el seu número de telèfon. En va obrir més, i a tots hi havia notes de la noia, dient que cada cop li agradava més, que començava a sentir alguna cosa per ell, que n'estava enamorada...
La "moraleja" de tot plegat me's ben igual en aquest moment. Només era dir que el teu conte m'hi ha fet pensar. Persones que es moren i no saben la veritat fins anys després o no la saben mai, contes que semblen fets per tocar la part sensible de les persones, ... però bé, tots n'hem fet d'aquests, no me n'excloc pas. Au doncs, que visqui aquest amor etern que dura tants d'anys! (3, aproximadament)
Per cert, sempre em va tenir molt encuriosida el fet que la noia pugués posar notes dins al cds, embolicats com van tots amb aquell plàstic impossible de trencar.

No parlava del relat, parlava de la seva actitud, amb les plurivotacions d'un punt per una rabieta.
En cap moment, ni se m'ha passat pel cap ni se'm passarà mai, estava menyspreant el seu esforç. Prou se la feina que costa escriure una sola ratlla.
Ara me n'adono que podia ser malinterpretat i em disculpo si te/us he ofès dragaroja i els/les altres.
Però ara que ho dieu teniu rao, no se perquè em foto en sidrals que ni em van ni em venen.

Apa, no us emprenyeu.

jo també estic d'acord amb kolliny4 i moher. És un relat bastant treballat i els que diuen que és de nen....home això depèn del punt de vista que es miri...perque aquest relat jo el veig enfocat des de una protagonista adolescent i per tant amb pensaments propis de l'edat...

Pel sol fet d'escriure un relat i tenir el valor de deixar-lo llegir, ningú d'aquesta pàgina es mereix un comentari com el de perdix...crec que Àngel està prou bé i que la idea és bona...

perdix no creus que t'has passat una mica molt? LES COSES NO ES PAGUEN AIXI i a més si a tu no t'ha fet res i ni tan sols la coneixes, aixi que estalviat alguns comentaris ee

Ets una criatura dragaroja.

T, 10 puntets xq bacilis amb ls cumpanyes de linsti

Hola Dragaroja!
Et felicito per la teva història, és maquíssima! Transmet molt els sentiments i arriba molt al cor. Espero que segueixis fent històries com aquestes.Adéu

Bé, ja saps que jo llegeixo totes les teves obres i el que opino d'elles no? Que són maquíssimes! Però crec que aquesta té un missatge i un sentiment que no tenen les altres. Felicitats i segueix escrivint!!!