Àngel luxuriós...

Pensava
que la meva follia m'ajudaria...
pensava
que la meva desesperació seria ajudada...

Ara sóc
en un punt mort de l'espai,
no et puc mirar,
mentre t'ho fas amb algú,
és més que tristor
el que recorre el meu pit
que ja no pot més...

Amor... ets un àngel de l'infern,
criatura que em deixa de costat,
ja no sóc capaç de res...

Ja no et vull veure,
em vull morir...

No puc amb la teva força...
no puc amb les teves llibertats luxurioses,
que mai has compartit amb mi...

El que voldria,
de veritat,
és farcir-te el cos de petons,
acariciar-nos llavi a llavi,
sentir el teu tacte...

El que ningú m'ha regalat en ma vida,
que de mi fossis enamorada...