ANEM DE CASAMENT

ANEM DE CASAMENT!

Des de que s'han llevat, a casa del Jaume tot són corredisses...
L'àvia i la Mare a primera hora del mati han marxat plegades, i quan han tornat ho han fet amb uns pentinats molt macos, i molt ben maquillades.
Mentrestant, el pare i l'avi han procurat que la canalla esmorzessin. Dos noiets i una nena, tots tres germans no han entès res de res, però la "teca" que els han donat era ben bona i ningú ha gosat demanar per les dones.
Pels vols de migdia, la Mare els ha banyat a tots tres i de seguida els ha vestit, l'avia ha col·laborat pentinant a la canalla.
Tot seguit els grans també s'han mudat molt, i la mare els ha dit que anaven al casament del tiet.
Ostres, potser serà força divertit! - els ha dit el Pep fent de germà gran - La Pilar en ser la més petitona s'ha apartat els cabells de la cara i ha dit: - sí, vols dir?
Tots plegats han marxat cap a l'església i la canalla ha estat pendent tota l'estona del que feia el capellà i dels nuvis. De seguida han notat que tothom anava mudat com ells, i han estat molt contents de trobar-se entremig de tota la colla.
En arribar al restaurant, han trobat unes tauletes plenes de menjar al mig d'un jardí, i el Jaume que ja començava a tenir una miqueta de gana s'ha plantat davant d'una d'aquelles taules i davant d'un plat de mandonguilles. Els seus ulls tot just abrivaven a veure que hi havia al seu davant, però ha trobat una forquilla petita i ha començat a menjar mandonguilles sense parar. La mare anava xerrant amb la família i anava veien com el nen menjava. Els cambrers que estaven pendents de tot, en veure que el xicotet s'havia acabat les mandonguilles, n'hi han portat un altre plat i ell ha començat a menjar-ne novament.
De cop i volta s'ha apropat a la mare i li ha preguntat: - Tota l'estona hem de dinar drets? - la mare li ha dit que tenia que voltar per tota la taula i anar picant d'aquí i d'allà. Tota la colla que estava present s'han posat a riure i el Jaume no ha entès res.
Anar de casament era molt cansat. Si un altre dia no li posaven una cadira es quedaria a casa. I per descomptat, que ell no es casaria, menjar dret era molt incòmode.