ANELLS DE FOC

Un relat de: RICK
ANELLS DE FOC

Estava en Miquel assentat amb un balanci davant del portal de la seva caseta en el bosc prenent una llimonada i sentint el ocells piular dalt del pins i escoltant el remor de vora
el rierol que hi havia prop i deixava corre la imaginació recordant temps passats de “ Quant érem Capitans “ com solia dir ell de la seva joventut, pensava quant ell i el seu germà
estaven a Barcelona ajudant els pares a recollir lo mes imprescindible per fugir cab el exili de France i al sortir al carrer varen pujar a un del últims cotxes que sortia de la ciutat
i al arribar a un control els paren demanant el salva conducta i els que ho demanen son soldats colpistes i en Jordi el seu germà Jordi treu el cap per la ventant illa i els pregunta :
___ Perquè ens pareu no veieu que som civils ? ___ i els responen que no escaparan perquè Barcelona es un ANELL DE FOC, el pare accelera i marxem a tot gas pro un dels soldats fa un parell
de trets i un de ells fa impacte al cap de en Jordi.

Miquel es queda per uns moments amb blanc i al retornar la memòria li be en el cap quant estaven a França i el seu pare es va allistar a la resistència francesa i els va deixar a casa
de uns emigrants com ells perquè ells cuidessin, al cap de molt de temps va arribar una carta que deia de que estava en un poble en un lloc desconegut de la França ocupada per els Alemanys
i en que els deia amb a la carta que estava be pro que el trigaran a veure, passen el dies mesos i mes de un any quant se els presenta a casa de allà on estaven allotjats un missatger amb
un carta per la seva mare i ell, la mare se el mira i no pot aguantar la emoció i es desploma caient a terra, després de atendrà la mare en Miquel agafa la carta i la llegeix a poca poc perquè tot-hom pogués escoltar lo que deia : “ Estimada Juanita te escric aquesta carta per poder comunicar os a tu i en Miquel que estic molt mal ferit a un hospital de Campanya
i segons diuen els metges no me han sortiré, sapigueu que sou lo millor que me ha passat a la vida si no ens veiem en aquesta vida os esperaré a la altre, adéu estimats el home que havia dut la carta els diu que siguin forts, pro la Juanita li pregunta si sap com havia sigut el que el seu marit la avesin ferit de mort, els contesta que no es pot estendre massa pro creia que el escamot en que anava el seu marit van caure en una emboscada del alemanys i els van fer un ANELL DE FOC en que pocs van escapar i ell va ser un de ells pro amb mala fortuna.

El Miquel surt dels pensaments i reflexions i torna a la realitat mirant-se el bosc veient com els pins que tenia en front tornaven a creixa espurnes de verd sobre les parts que va calcinar el ANELL DE FOC de fa dos anys allà a la urbanització i ara els matolls ja cobrien el terra, la vida torna al bosc pensa, se aixeca per anar ha buscar una cervesa perquè se li havia acabat la llimonada i al passar per el porxo es creua amb el seus dos nets que corrien jugant, agafa la cervesa de la nevera i se entorna cap el balanci posant en marxa la radio portàtil i tancant els ulls en aquell moment per la radio comença a sonar " RINGS OF DE FIRE de Bob Dylan " serà coincidència o coses del Karma ? es pregunta a ell mateix, es queda escoltant en Dylan i se adorm, mentre el mon segueix.

TOT ELS PERSONATGES I ELS FETS SON FICTICIS TOTA SEMBLANÇA AMB LA REALITAT ES PURA CASUALITAT

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: