Anècdotes lingüístiques reals (jo hi era)

NO TOTS ELS TÒPICS SÓN FALSOS
La professora apunta a la pissarra:
Food. Animal. Adjective. Tube Station (London).
I llavors ens diu: letter R
En el meu paper apareixen les paraules:
Rice. Rat. Rich. Regents Park.
No m'he aturat a donar-hi gaires voltes, tot s'ha de dir.
La professora pregunta quines paraules hem sabut trobar. A l'estació del metro, pràcticament tothom diu "Regent Park".
Menys una noia, del Japó, que diu, tota satisfeta:
Leicester Square.


LES DIFERÈNCIES ENTRE DUES LLENGÜES ROMÀNIQUES
Truquen al timbre, primer obro la porta de dalt i m'adono que no, que han tocat al de baix (sonen igual, o jo encara no aprecio la diferència..), i em surt la veu d'una senyora.
- aquí e ande asen masaje???
- no, és dos pisos més avall
- pero... asen masaje aquí???
- no, a l'entresol
- asen masaje????
(així unes quatre o cinc vegades)
- sí, a l'entresol sí, aquí no. Li obro la porta i vostè puja fins a l'entresol, i és allà
- en ese edifisio asen masaje??
- sí, a l'entresol, ja li obro la porta
- en ese edifisio??
- sí (cony, no li aniria a obrir el del costat)
- cucha, ablame en castellano, que yo soy castellana y no entiendo na el catalan. En ese edifisio asen masaje??
- (agafant aire) sí...
- grasiaa, me pue abrí la puerta??
I amb el meu castellà espectacular, li torno a respondre:
- sí...


EL CLIENT SEMPRE TÉ LA RAÓ
Dos amics, italians, volen beure capuccino (que es pronuncia, és clar, "caputxino", en italià i en tots els idiomes) i entren a un Starsbuck Coffee, el que seria un MacDonalds, però amb café. S'acosten a la cambrera de la barra, i amb un somriure burleta a la cara, demanen:
- Two "caputxainos".
La cambrera primer se'ls mira sorpresa, però llavors, arrontsant-se d'espatlles, es gira cap al noi que fa els cafés per dir-li:
- Two "caputxainos".
Quan els hi entrega als dos nois, els diu:
- Here are the "caputxainos".
- Thanks.
Els dos amics s'allunyen una mica, i el client que anava al seu darrere demana:
- A "caputxino", please.
I la cambrera, tota refeta, vol assegurar-se d'haver entès la comanda:
- A "caputxaino"?
I somriu per la seva perfecta pronunciació italiana.


CONFUSIONS ENTRE DUES LLENGÜES ROMÀNIQUES
Un restaurant típic de menú. Una senyora seu a la barra menjant el seu dinar. L'amo renta un got. Una dona entra per demanar diners, amb el seu fill embolicat a coll.
- Una ayuda, por favor...
L'amo li diu que marxi. La dona insisteix.
- Una ayuda, por favor...
- Si no te'n vas, trucaré a la policia.
I agafa el telèfon, per donar vericitat.
- No no, por favor, no...
I la dona se'n va.
Llavors la senyora, que ja s'acabava el segon plat, diu en veu alta:
- Yamalo.
Tot el restaurant es gira per mirar-la.
L'amo li respon:
- No, ¿por qué? si ya se ha ido...
A la senyora però, això sembla que li és igual.
- Yamalo.
Tothom està desconcertat.
- Que no hace falta, que ya no está...
Llavors la senyora sospira, i vocalitzant, pregunta en un català perfecte,
- De postres... Hi ha meló?