Andròmaca

El meu nom és Andròmaca, sóc filla d'Eetió, rei dels cilicis, i hi va haver un temps en què jo vivia envoltada de riqueses i de la meva família. Ara són tots morts: marit, pare, mare, germans... I sóc una esclava sense cap mena de llibertat. Sóc una com tantes altres dames de l'antiga Troia que va trobar la desgràcia dins del maleït cavall de fusta. Jo vaig ser l'esposa d'Hèctor, gran heroi en aquella guerra, però ara aquest passat s'ha reduït a mers records.
De petita vaig viure amb la meva mare, el meu pare i els meus set germans al nostre palau, i tot el què recordo d'aquella època és que jo vivia molt feliç. Quan em vaig casar amb el meu estimat Hèctor vaig anar a viure a Troia. Allà em van acollir molt bé, i vaig ser feliç amb el meu marit, sobretot després del naixement del meu fill, a qui vam anomenar Astíanax. Però aleshores començaren les desgràcies. Aquil·les, el dels peus lleugers, va anar un dia al palau de mon pare, i el matà, com també matà als meus set germans, un rere l'altre. També va endur-se la meva mare, acabant així amb els dies de felicitat que havien regnat sempre en aquell palau. Va demanar un rescat altíssim per l'alliberació de la meva mare, però amb l'ajuda del meu marit vam recollir els diners. No vaig poder tornar a veure-la, ja que, després d'haver pagat el rescat i quan ja venia per trobar-me, Àrtemis la caçadora va matar a la meva mare amb una de les seves sagetes. Però no n'hi va haver prou amb la pèrdua de la meva família, encara es van succeir més desgràcies. Un dia va arribar a la ciutat Paris, portant Helena amb ell, i darrere seu va arribar la guerra, portada pels aqueus. Què amargs van ser aquells dies, esperant notícies de qui més havia mort, i desitjant la tornada del meu espòs mentre ell s'omplia de glòria al camp de batalla. Vaig suplicar-li que no anés a la guerra, però ell, orgullós, no va voler escoltar-me i se'n va anar. En aquesta guerra vam estar durant llargs anys, i un dia, el meu venerat marit va morir finalment en mans del de peus lleugers, Aquil·les, el més gran heroi grec. Em va deixar vídua i orfe al meu fill, i em vaig sumir en la desesperança. No va passar gaire temps fins que aquell cavall de fusta va entrar a la nostra ciutat, i amb ell, la fi de Troia. Quan els grecs van haver entrat, el meu fill va morir a mans d'Ulisses, que el va tirar de dalt a baix de la torre del castell. Després de que Troia fos completament destruïda a mi se'm va endur en Neoptòlem, fill d'aquell que havia mort tota la meva família. Ara visc en l'esclavitud, però he tingut tres fills més amb el fill d'Aquil·les. Ells són l'única alegria que em queda en aquesta vida. Ara m'han donat a Helen, germà del meu difunt espòs, també esclavitzat en aquesta casa, i junts recordem el passat i ens lamentem de tot el que ens van prendre els aqueus, però passarem a la història com una gran ciutat que es recordarà sempre.