Andrea

Un relat de: Helena Sauras Matheu
A trenc d’alba, sola i buida

exclosa d’un món que gira

a les palpentes nit i dia,

et retrobes amb l’amant.



Ulls d’aigua salada, blau-verds

despullen l’arruga immòbil d’una falda

a pleret, a trenc d’alba, amor complex,

adúlter i sobretot còmplice.



I a la nit un neguit de silenci

del què diran, silencia l’amiga.

Afecte prohibit amb recança

i a l’endemà respires cansada



Avui plou , Andrea, i a trenc d’alba

et mulla una pluja temorosa,

llavis d’aigua dolça a contracor

et parlen d’una vida joiosa.



Tens fiblades a la pell de canyella

ancorades a la brusa espessa,

de l’Alba, amant incondicional

companya secreta de grates nits.



Contradiccions de l’ànima

et portaren a trencar amb l’Alba

i al mateix temps a fruir amb ella.

i et quedà un sol fruit per compartir.



I en un instant, corbes obliqües es creuaren

Carícies femenines de préssec als melics

als pits i a les cuixes tèbies, i els dits

mentrestant acomiadant-se del trenc d’alba.

Comentaris

  • després d'una nit de passions prohibides....[Ofensiu]
    joandemataro | 08-10-2012 | Valoració: 10

    l'alba saluda amb somriure confident i pica l'ullet

    bon poema helena !!!

    salutacions
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Sauras Matheu

Helena Sauras Matheu

25 Relats

38 Comentaris

16041 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Llegir i escriure, les meves principals aficions. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.com