Anava de 'tu diosa interior'

Es deia Noemília (barreja de Noèlia i Emília) i era feliceta, feliceta o ho sabia dissimular. S'havia casat amb un veure la vida happy flower aprofitant un període en què la societat requeria brots d'espiritualitat que, en un cert nombre, feien més pena que no pas glòria.

La Noemília duia a terme tallers terapèutics que anunciava amb imatges tretes d'internet que representaven figures de dones -algunes alades- amb ones relluents al voltant de les seves siluetes, dones de cossos estilitzats i salvatges -la depilació no es mostrava- i amb ventres sagrats amb un cor tatuat al damunt o una papallona com les dels moneders per a criatures de les fires de baratutxo d'antany i de no tant antany. Hi afegia símbols antics o tribals, per augmentar la credibilitat de la seva tasca. 'Te proporcionaré las herramientas para que conectes con la mujer-Tierra que eres, no te puede profanar jamás ni un plátano y esto es un ejemplo que doy si no lo introduces con amor incondicional y en vibración holística suma'. I coses així que ocasionaven asssentiments entre qui la creia, fossin algunes assídues, d'altres esporàdiques o passavolants atretes per un magnetisme enganxifós de 'la magia de tu feminidad arquetípica, ignota y tu valor portadora de semilla divina heredera de tu madre, abuela, bisabuela y tatataradaabuela.' Sí, no corregia els textos.

L'Ignabel (mescla d'Ignàsia i Mirabel) va apuntar-se a un cap de setmana proposat per la facilitadora en una masia centenària en zona boscosa definida per la Noemília com 'naturaleza mística que resucita tu potencial nintendo' Interno!' L'Ignabel va excusar-ho des de un bri de confiança que, amb tot, va començar a decaure. Ja sentia més curiositat que no pas interès per a aquella estada sanadora que assegurava tant i tant. 'Reconciliate, reconócete, obtén nuevamente tu sonido básico identificador olivadado (i era 'olvidado') que te redime de tu ego y muestra tu luz' li van causar unes rialles ben guaridores o 'y abraza tu ángel guía que te ayudaré a encontrar ahondando en tu carta astral y hurgando entre piedras minerales de un cesto descontaminado de donde escogerás la que sientas y humedecerás con la sangre de tu menstruación'. Això darrer la va fer arronsar nas i front, no li agradà gens. S'imaginà la Noemília remenant-li les intimitats amb aquelles mans d'ungles amb purpurina i els dits llargs com els d'un lladre. El que va despertar-se-li progressivament també, sense poder-ho evitar, va ser una indignació contra 'doña herramientas' que cobrava no pas barat i sense facturar quatre-cents euros pel 'reencuentro y limpieza, tú eres tu utero king' (un mot de més havia saltat i s'hi havia quedat, un cop més i l'Ignabel va associar-ho amb... Luter King?). Engrescada per tanta bajanada, finalment, va pagar (la meitat amb bitllets molt ben falsificats, per anar de conjunt amb la qualitat de l'oferta).

Dissabte a mig matí es reunien la Noemília, deu dones i l'Ignabel a la casa pairal llogada que, per tal de 'realzar la experiencia' estava mancada de gas i d'electricitat. Menjarien crudívorament el que arrepleguessin pels camps feia qui-sap-lo deixats de la mà de Déu (i què, elles eren 'diosas'!) i encoratjades amb el que la propaganda contava: 'magníficas paseaditas para detectar alimentos sustentadores de esas iconas fulugurantes (fulgurantes) que cada una de nosotras es y el goze de poder roer y engullir raíces, ramitas, ojas (hojas) y frotas (frutas) nuestras matrices se fortalecerán y energetizarán enlazándose al cosmos, universo, fuente so pena (suprema) que es, en delfines cuentas, el amor puro tabacalera'.

L'Ignabel va passar aquell parell de dies amb la part crítica del cervell activadíssima (no calia massa esforç) per carregar-se més i més la que considerava impostora espiritual. Va saber fer veure, amb la mateixa innocència que la de les pseudocàndides i bastant incultes companyes, que s'empassava tant medita-mantreja-balla sota la luna en ritual, beu unes herbetes, pentinem-nos les unes a les altres, saboreémos nuestros dedos índices que han acariciado nuestros coño, etc.

L'Ignabel va arrenjar tot el que va considerar de baixa estofa. Presentació, textos i espai on realitzar la proposta 'diosa interior'. Així ella podria fer-li la competència ben lleial: tenia estudis i gràcia. Lluïria més braçalets i més macos i la roba hippiosa la combinaria amb més encert. Cercaria finques coquetones amb casetes edèniques (es plantejava si llogar Adams -disposats a aparellar-se amb les Evas-diosas-divinísimas- per als tallers que, és clar, valdrien molt més.

Excitada, es notà com des de molt endins una cremor li pujava des del la zona del sacre amunt. 'La diosa interior', rigué, i per no ofendre-la posà les mans en posició de pregària.