Cercador


Llista categories

Anar a pescar bellesa.

Un relat de: Arbequina

- És la bellesa lo més important, pare?
Caminaven per un bosc mediterrani d'arbres baixos i arbusts secs proper al mar, que es sentia colpejar suaument les roques. Avançaven agafats de la mà, absorts en els seus pensaments, acompanyats d'algun ocellet que no es cansava de cantar.
El sol, ja moribund, transmetia l'habitual calma càlida de les tardes de final d'estiu. El vent els sacsejava dolçament, bufant-los el rostre de front, però no era pas incòmode.

- És la bellesa l'únic, pare?
Havien arribat dalt d'un precipici que queia a una caleta molt recollida. Des de l'alçada on eren, força considerable, s'apreciaven grans roques dispersades prop de la petita platja que jeia els seus peus, tan negres com blanques les ones que es retiraven cansadament. Aquell contrast els va fer aturar-se uns instants amb la mirada. Poc a poc van avançar, endinsant-se altre cop al bosc on, protegits pels arbres de la feble llum, quasi ni s'hi veien.
L'absència del cant de l'ocell, que havia anat a trobar altres oients, deixava sentir el so de les pedres al ser aixafades i el remor de la gent, parlant molt lluny d'on eren ells.

-Podria ser la lletjor bella i la bellesa lletja? És la bellesa bella, pare?
Descendien entre tancats arbustos que els ferien la pell. Ja no anaven agafats de la mà, que havien d'usar per no caure i tindre cura dels objectes que portaven. El bosc, minimitzat a aquells guerrers arbrets secs, s'allunyava darrera d'ells, però ja no els calia la seva protecció. Pels seus funerals, el dia es vesteix de vermell. Ara assistien al seu enterrament.
Els cel s'havia rosat; els núvols, abans blanquinosos i baixos, eren ara allargades cintes difoses de color roig apagat; l'horitzó brillava intens. La mort es consumava en silenci i lenta...
Un cop de vent fresc va posar final a tan agònic espectacle.

-Què és la bellesa, pare?
S'havien tret les sabates i caminaven per la sorra, vora el mar, mullant-se a cada onada. Era agradable sentir els petits granets sota els peus i enfonsar-se una mica quan l'aigua venia a refrescar-los. Encara van caminar mitja hora per aquella platja llarga, acompanyats sempre de les onades que, com no es posaven mai d'acord, topaven les unes amb les altres i, amb els seus cops secs, alteraven el monòton xiuxiueig del mar i el vent que el cavalcava.
Per primera vegada des que s'havien assegut al arribar a la platja per treure's les sabates, van aturar-se. Van obrir una llum de gas, posant-la al mínim i una mica apartada de l'aigua, i amb la parsimònia que dóna la pràctica de la rutina, van preparar unes canyes de pescar i unes cadires, i ho van disposar tot.
Havent llençat ja l'ham a l'aigua i asseguts a les cadires, ambdós observaren els estels i la lluna, tan nítids en un cel on els núvols s'havien, com passa als vespres, esfumat.

- No ho sé... La família, la veritat.
El mar semblava ara de plata. La temperatura començava a baixar, fent una fresca gens molesta. El noi va agafar un jersei de la bossa del seu pare i, un cop posat, es va estirar a la sorra amb les mans al clatell.
Molt a la llunyania, d'un castell penjat a una enorme roca, es sentia la melancòlica música d'havaneres.
Es va tornar a fixar en els estels, que amagaven un estrany i indesxifrable missatge.

- M'ha agradat vindre a pescar amb tu, pare.

Comentaris

Afegir comentari
  • Genial...[Ofensiu]
    matenquatre | 30-12-2006 | Valoració: 10

    ...l'alternança de la descripció de la bellesa amb les preguntes del nen sobre aquesta.

    Un relat que dóna gust llegir.

  • Quant som petits, A.[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 30-12-2006 | Valoració: 10

    Veiem les coses com mai més podrem tornar a veure. El teu relat fa pensar, i es un com si el pare, impotent per no veure la bellesa que de petit ell veia, deixa que el seu fill ho faci per ell. M'encaten les pel·licules, relats, quadres, que amés de supurar una historia, una imatge, facin pensar al espectador/receptor. Molt agraït per el teu comentari dels Sudokus! Aquests dies necesito ànims, no ha sigut aquest, un bon any per mi. Et desitjo un feliç any nou 2007 inspirat, que ens pugis regalar mes pagines de dintre nostre, que en realitat ens toca descubrir.

  • Bell![Ofensiu]
    Unaquimera | 15-11-2006 | Valoració: 10

    Bones preguntes per encetar una bona conversa (M'agradaria saber que en penses tu de tot això: És la bellesa lo més important? És l'únic? Podria ser la lletjor bella i la bellesa lletja? És la bellesa bella? Què és? La família? Alguna cosa més? ) ...
    Bon relat per ser llegit amb calma, degustant els mots i les imatges...
    Bon escrit suggeridor de records, de paisatges familiars, d'evocacions...
    Bona narració, molt bona capacitat de descripció, bon gust per a triar els elements que vas destacant, bon resultat!

    Resumint-ho: Un relat bell!

    Em sembla, després de llegir-te, que tant tu com jo som pescadors... de noves possibilitats!

    T'envio una bona abraçada ( càlida, llarga, ferma ) que conté un missatge ben evident,
    Unaquimera

  • Què és la bellesa?[Ofensiu]
    qwark | 27-07-2006

    Les grans qüestions. Aquesta és una d'elles, sens dubte, una de les més formulades. M'agrada quan l'art (en la forma que sigui) intenta respondre de manera original a aquestes preguntes (potser aquesta és la més adient per contestar mitjançant l'art). Perquè, mentre s'intenten contestar d'aquesta manera, passa com en el teu relat, es fan presents. Les respostes s'insinuen, no en un llenguatge deductiu i discernible sinó que, senzillament, les experiementem.

    Per què és important la bellesa? Fora de les aproximacions biològiques, la pregunta és inusualment sorprenent. Jo entenc la bellesa com la sensació de plaer associada al sentit de la vista i de la oïda (normalment associem el mot plaer als sentits del tacte, el gust i potser l'olfacte). Però per damunt de tot m'agrada especular sobre la bellesa, com has fet tu, ja que d'alguna manera se'ns fa present.

  • La pregunta ...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-07-2006

    ...insistent del fill; el silenci continuat del pare...
    La qüestió m'ha semblat, més que no un recurs estilístic, una concepció capciosa: la bellesa -una certa bellesa, no existeix l'absolut- la tenien al devant.
    Has fet un relat estrany, melancòlic, profund dintre la simplicitat.
    Enhorabona!
    PS. Gràcies pel comentari. No és merescut.

  • De 9[Ofensiu]
    natasha | 14-07-2006 | Valoració: 10

    Bones!!! Et torno a llegir després de no passar per la pàgina durant uns dies i he decidit comentar-te aquest escrit per la BeLlEsA de les descripcions d'un paisatge i com els dos perasonatges es mouen per aquest "paradís". M'encanta com complementes les preguntes del fill amb l'explicació d'un entorn BeLl, idílic i en certa manera un paradís.
    Doncs bé aquí et deixo aquest comentari alhora que t'agraeixo tots els que m'has fet , dir-te també que després de llegir els diferents escrits de "pensaments" ara seràs per mi "el relataire/ amic (si em permets considerart-ho) filòsof"

    Un petó, cuida't

    -.-NaTaShA-.-

  • ...[Ofensiu]
    fosca | 19-06-2006 | Valoració: 10

    Molt idíl·lic tot plegat! molt bell! et felicito! has plasmat la bellesa en un bosc mediterrani arran del mar, m'has fet recordar-me d'estius passats.

    Pel que fa a la teva biografia m'ha agradat saber que hi ha algú més que escriu en llibretes i que li agrada la música clàssica.

    Besets

    Anna

  • Hola[Ofensiu]
    | 18-06-2006 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari.
    És la primera vegada que entro a la teva pàgina. M'ha fet molta gràcia el final: resulta que d'aqui a 20 minuts me'n vaig a cantar havaneres (si, sóc mestre i també músic) i tu acabes el teu conte posant aquell punt de melangia que personifiques amb la música d'havaneres.
    Domines força bé els recursos de la llengua...llàstima que es llegueixi tan poc. D'aquí l'explicació del perquè del relat que tu m'has comentat.
    Una abraçada

  • exhibició poètica...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10

    saps dibuixar el paisatge amb la paraula i els teus pinzells són plens de mots de color.
    M'ha encantat tantes preguntes del fill/filla i sense resposta inmediata del pare, tot seguint la descripció... genial!
    Una abraçada!
    Gràcies pel teu llarguíssim, original i emotiu comentari sobre el meu poema "l'onzena plaga".
    PD. arbequina... cada vegada que sento aquest nom... em recorda les terres del meu avi, a Lleida, plenes d'oliveres arbequines... je je OLI-10!!!

  • escrius molt bé[Ofensiu]
    llu6na6 | 02-06-2006 | Valoració: 10

    m'agrada molt aquest descriure que tens,de manera que el de fòra és mirall del dins.

    M'ha agradat caminar amb tu per aquest paisatge tan atraient, cercant el què de la bellesa.

    molt bonica la imatge del pare agafant la mà i callant com si no sabés ben bé què contestar...

    Ets molt jove, jo en tinc 66 de nadals i ha estat un plaer passejar-me per aquests paisatges, com els teus, plens d'ombres i agonies que reneixen de bell nou en el nostre paisatge interior.

    M'agrada haver-te sentit al meu costat una estoneta...

    una abraçada mot dolça de iaia adoptiva (si així ho vols)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Afegir a preferits
Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >