Anant a cercar es doblers robats

Vaig agafar porta i me'n vaig anar. Estava inquiet. Amb sa moto vaig arribar ràpidament an es carreró on ell vivia. Vaig moure i enfilar-me a un poal de fems, un altre bot i ja estava agafat al sòl del balcó engronsant-me. Amb un cop de força de bíceps vaig acabar de pujar i finalment vaig tenir-hi ses cames alla damunt. Sa barana la vaig superar fàcilment amb una breu maniobra. Sa porta des balcó era tancada. Vaig pegar una cossa, però es va mostrar inmòbil, llavò ho vaig provar amb més força i sa porta se va obrir bruscament fent volar es pany per l'aire. Dins aquella habitació no m'hi vaig trobar ningú, tan sols sa televisió encesa i es llums apagats. Vaig sortir de s'habitació i me vaig trobar travessant un passadís paral·lel i aferrat a ses escales que davallaven, a les quals hi era ell que baixava corrensos. Vaig botar la barana que separava escala i passadis, i vaig caure a només dos metres d'ell, que fogia de jo. Sense perdre s'alè vaig començar a encalçar-lo per sa casa, fins que va acabar tancat a sa cuina i posant mobles contra sa porta.

-On són es doblers?
-No en sé res jo d'aquests doblers!

No coneixia del tot sa seua casa, encara així vaig començar a cercar el que m'havia près. Vaig baixar an es garatge,i vaig trescar entres ses caixes que hi tenia. Res hi havia que em pertanyés. Vaig tornar a pujar, i vaig guaitar an es petit pati interior que tenia. Vaig cercar ses finestres corresponents a sa cuina, i quan les vaig trobar, vaig posar-hi ses dues mans a una per tal d'enfilar-m'hi: estava oberta. Quan vaig mostrar es cap ell me va veure, va atracar-se ràpidament i me va tancar sa finestra engrunant-me es dits i tomant-me d'allà adalt fent-me caure enterra i remenar-me de dolor. An es cap d'uns segons vaig aixecar-me, i vaig tornar a entrar dins s'edifici.

Vaig anar ràpidament cap a sa cuina, i vaig veure sa porta i es llum oberts, i es mobles arreplegats darrera sa porta. Vaig guaitar-hi sense acabar d'entrar, i quan em vaig tornar a girar m'esperava ell amb un garrot a sa mà. Me va entaferrar un cop a tota sa cara, llavò vaig entendre que me la tenia guanyada, vaig retrocedir i m'hi vaig tancar jo dins sa cuina. I tot just en haver posat taula i cadires davant sa porta vaig començar a cercar quelcom que me servís d'arma. Vaig mirar dins un calaix, dins un altre... quan de sobte me va semblar sentir olor de cremat i no en va, ja que aquell boig havia posat en flames sa porta i ja s'havia encomanant a sa taula i cadires que hi havia just davant. Me vaig quedar aturat i sense reaccionar, i an es cap d'uns instants vaig entendre que havia de sortir. Vaig obrir sa finestra i vaig fer un hàbil bot cap as pati interior. Per desgràcia meva quan vaig tornar a anar cap a sa porta me la vaig trobar tancada, igualment passava amb sa porta de sortida i ses demés finestres.

Sense poder fer res, va obrir una de ses finestres des de dedins, i no vaig poder enviar-me sa bava en veure que m'amollava una serp i que ràpidament era al terra del patí. "Què punyetes fa aquest homo amb una serp a ca seva?" no m'ho podia explicar de cap manera. Sa serp se m'acostava, i jo anava en direcció cap on poria, i acabàvem fent cercles tota s'estona. No podia enfrontar-me així com així an aquella serp, poria ser verinosa. En això que es va obrir sa porta i va sortir ell tossint i amb un ganivet a sa mà. Es fum des foc que ell mateix havia près li va jugar una mala passada.

En aquells moments no podia ni acostar-m'hi a ell ni a sa serp, cap des dos eren cap broma. Després de fer una volta més al patí mentre aquell feia d'atracar-s'hi i sa serp se me volia fuar, vaig fer un canvi de direcció ràpidament, i vaig entrar per sa porta, d'on més fum no poria sortir. Vaig entendre que no hi havia d'esser gaire temps. Vaig trobar es menjador i vaig agafar un gerro. Vaig sortir amb so gerro en sa mà i vaig correr cap a ell, quan hi era aprop vaig amagar en tirar-l'hi, i es va acotar posant el braç per evitar el cop, quan ràpidament vaig girar damunt ell i li vaig amollar es gerro en tot es clatell, deixant-lo estès enterra sense porer-se desxondir de cap manera.

Vaig agafar-li es ganivet de sa mà, i li vaig trescar ses butxaques... sí, duia es meus doblers a damunt. Sense deixar de fixar ets ulls damunt sa serp, vaig seguir fogint, i mentre ho feia li vaig llençar es ganivet, errant però en s'intent. Quan va haver fuit d'allà on havia caigut es ganivet m'hi vaig acostar jo, i vaig tornar-ho a provar aquesta vegada amb més sort, ja que li va pegar an es cos i ben a prop des cap. Tot i que no va quedar morta, va començar a mostrar-me uns moviments més lents, i en un acte de valentia extrema vaig correr cap a ella, vaig treure es ganivet de sa seva carn, vaig torcar-hi sa sang amb sa meva camiseta, i vaig anar cap a sa porta de sortida. Vaig passar es ganivet pes foradí que hi havia entre paret i porta, mirant de fer botar es pany... Però vaig avenir-me de que així no en treuria res. Vaig mirar cap a s'altre costat i vaig trobar sa sol·lució: amb es ganivet vaig començar a treure es cargols a ses frontisses. Abans que sa serp s'hagués atracat prou, vaig acabar sa tasca, i fotent-li una cossa a sa porta la vaig trebucar. Vaig sortir an es carrer, me vaig dirigir cap a sa meua moto, vaig encendre es motor i vaig sortir d'aquell fosc carreró amb es doblers que m'havien robat a sa butxaca.