Ana

Un relat de: andrea

Obrí els ulls i observà la transgressió, els tancà. No sabia què era una violació, no podia imaginar-se que fets com aquells, accions que semblaven jocs, produirien un desenllaç tan terrible anys després.

L'Ana es desperta, el cap li dona voltes, la seva primera borratxera va ser tot un èxit. Ara que ho havia provat per primer cop podia formar part de les discussions amb els amics sobre la beguda, mai va arribar-se a creure que quatre copes poguessin tornar a una persona amnèsica.
S'aixeca i nota el calfred que li puja per l'esquena fins al coll al contacte de peus a terra, es queda embadalida, dubta, s'aixeca, veu les línies de llum que entren per la persiana, encara deu ser de dia pensa i es penedeix d'haver-se despertat. Els seus amics acostumats a les borratxeres li han explicat que no es bo llevar-se abans de les cinc, massa responsable, s'inculpa.
Busca i rebusca, s'ha de prendre alguna mena de pastilla per tal que els objectes deixin de donar voltes, tanca els ulls i per un moment no sap si ha tornat a la discoteca o si efectivament està a casa seva, se sent marejada i seu. Amb quatre hores de son potser no n'hi ha prou per afirmar que no té ressaca i sí per adonar-se'n que encara està borratxa. Decideix vomitar i no li costa, està acostumada a fer-ho quan menja.
L'Ana no és una d'aquelles bulímiques o anorèctiques que surten per la tele, ella té el tema controlat, ella no vomita per estar prima, vomita perquè la xocolata li pot fer grans a la cara, vomita perquè hi ha menjars que li produeixen una digestió més lenta, vomita perquè és el que fa la seva mare quan està molt tipa i no pot ni caminar, és un fet natural.
L'Ana haurà de rebre anys més tard ajut psicològic per tal de solucionar els trastorns alimentaris que ha patit durant els vint-i-cinc anys que porta de -mala- vida.

S'ha canviat de pis, al seu pis, s'ha independitzat, és una dona nova, s'ha canviat fins i tot el nom, ara ja pot ser L'Anna que havia anhelat durant tants anys. Li ha calgut molta paperassa, els seus pares van decidir de dir-li Ana en castellà abans que posar-hi Maria davant del nom català. Era un fet incomprensible, la religió mai ha estat un tema a tractar a casa seva, encara recorda la discussió d'una nit d'hivern, sopant, quan el seu germà afirmava que podia existir un ésser superior que l'acompanyés i l'ajudés en els moments més difícils. Els pares no donaven crèdit al que sentien, van pensar que alguns nens del col·legi li havien parlat sobre això, desprès d'enfadar-se severament (aquells pensaments no van amb els liberals), no li van donar més importància al tema.

L'Anna estava contenta d'haver conegut en Roger, tot i que la panxa no parava de créixer, no s'acostumava a pensar que d'aquí a cinc mesos seria mare. Li feia por i no sabia com dir-ho, no sabia a qui dir-ho.
Tot i que la relació entre ells sempre havia estat un tant estranya va decidir-se a parlar amb el seu germà. Va anar a casa seva recordant el dia que els anuncià que seria pare, ningú s'ho podia creure, semblava un noi tan reservat que se'n feien creus de la seva paternitat, ni tan sols sabien que tenia parella.

L'Anna agafà la còpia de les claus i obrí la porta, amb cinc segons va tenir prou per tornar a tancar. En Joan, el seu germà, estava jugant amb el seu fill.


Comentaris

  • Xitus | 29-05-2006 | Valoració: 10

    Hola Andrea,

    a mi també m'ha posat els pèls de punta el relat, m'has fet entrar ben bé dins la història, m'has fet estremir.

    Escrit amb molta força i estil. Em sumo a les reivindicacions per a que publiquis més :-)

    Aleix.

  • no ho llegiras[Ofensiu]
    JA ESTEM PARATS STOP | 26-07-2005 | Valoració: 10

    bo

  • donablanca | 04-03-2005 | Valoració: 10

    si, opino el mateix,llàstima que només hi hagi un sol relat

  • Viscut[Ofensiu]
    BlauFosc | 20-02-2005

    És profonfament viscut. És molt vívid, real, tant que posa els pels de punta. M'agrada molt. Per què no escrius més? I si ho fas... per què no ens ho ensenyes?

    Gràcies per compartir-ho... ah! i conec la situació que tu descrius, o una de semblant.

  • Ídem[Ofensiu]
    Biel Martí | 25-09-2004 | Valoració: 8

    Ídem salvatore

  • salvatore vinyatti | 19-06-2004 | Valoració: 8

    M'agrad el teu estil, crec que ens castigues no escrivint més...

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

andrea

1 Relats

6 Comentaris

1766 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Últims relats de l'autor