Amparo

Avui m'he llevat creuada, molt creuada, que no s'acostí ningú. Que en sortirà escaldat.

Em presentaré, sóc l'Amparo. Bé, hi ha qui em diu Empar, altres Em i altres Par, però a mi m'agrada que em diguin Amparo.

Riinng…, riinng…, digues? Qui ets? Sóc la Trini, mira, et trucava per si vols venir a la platja. M'agrada molt pendre el sol, l'aigua, el mar, em dona molta energia, crec que sóc una dona rèptil, sempre de cara o de cul al sol, estic cremada, cremada, curtida del sol, negre, negre, del sol es clar.

Saps…Trini, des de que el meu ex em va deixar, la meva debilitat són els nois jovenets, que ja hagin complert els divuit anys, això si. A la mínima me'ls "zepillo"…

Fa uns dies aquí a la platja vaig conèixer un "negrito", i em fa la gara-gara.
Aquesta nit l'he convidat a sopar a casa, ja no puc més, me'l follaré.

El dia següent al matí l'Amparo estava molt contenta i en Baobab també. Varen esmorzar a la terrassa: sucs de taronja, torradetes, embotits, ous ferrats amb bacon, cafè amb llet, etc.