Amorosa salabror

Amorosa salabror ,
ets tota llunyania de prop en un obrir i tancar d'ulls
quan crec tenir-te a tocar mentre vius, distant dels estels,
en consonància amb els paratges d'una primavera en flor.

He copsat el teu somriure, malgrat els ocellets de bon matí
m'hagin fet despertar del somni on et veig, pubilla, encerclada de records
i matisos de nostàlgia barrejats amb un polsim d'ironia,
en els versos que m'escriu la memòria dels nostres dies somicaires.

Has fet palès un gest simple d'apropament mutu
en cada silenci, mentre que frises per reblar la cabota de l'amistat
en la fusta de la vida, en la casa d'època d'un temps per venir
on la nostra confluència podria tenir cabuda.

Ets molt educada quan t'enfades
perquè ets meticulosa en allò que no entens,
i reacciones amb supina desimboltura
quan se't fa carregosa tota intromissió en el teu vial.

He copsat la teva manera de rumiar i argumentar els sentiments.
Si et manifestessis grandiloqüent, no series tu,
perquè ets, discreta ànima, un pou de saviesa
que transmet el seu coneixement amb dots de mestra.

Veig en tu aquella dona dolça i dominant per igual,
però no et fa lleig tenir personalitat sinó que t'enalteix ser persuadida
per uns i altres que premiarien un bes sincer
o una càlida abraçada de comiat, quan cadascú se'n va pel seu camí.

És la teva sinceritat allò que m'aclapara i em deixa sense esma ser rebutjat
i m'enerva poder ser el teu escollit per esdevenir la nineta dels teus ulls.
Malgrat el meu físic sigui, per tu, un obstacle a la nostra relació
i segueixis somiant amb l'home perfecte, submís i estereotipat,
jo no deixaré d'insistir.