AMORETES

Un relat de: SANTANDREU3

A fe que Déu va crear
amb molta imaginació
l'home, el tigre i el lleó,
l'elefant i el lleopard.
Però amb la dona, es va passar.
És massa maca i et fot
que tingui una pell tan suau.
Tot el que es posa, li escau
i quan s'ho treu, tens singlot
i et fa pols quan s'ho treu tot.
I, a sobre, ve el clero i diu
(amb propòsit repressiu
pel seu vot de castedat),
que en la dona hi ha el pecat.
I jo dic que això ho han dit
amb esperit escarransit,
que si Déu la va crear,
vinga, nois, suquem-hi pa !

Comentaris

  • Ostres, Pere...[Ofensiu]
    angie | 27-12-2005

    He vingut a parar al teu relat pel títol, m'encanten les amoretes a cau d'orella...

    El teu poema és fresc, directe i m'ha dibuixat una rialla al rostre.

    Felicitats si això era el que pretenies,

    angie