...amor?

Un relat de: ghn666

Com pot ser que jo sigui tan tonta?
Com pot ser que jo em pensés que t'havies fixat en mi.
Com pot ser?
Per què el meu cap m'ha fet creure que em volies al teu costat?
Per què el meu cor s'ha sentit traït a l'esbrinar la pura realitat?
Per què?
No sé pas que faré, si no em fas cas.
No sé pas que faré, si no et tinc al meu costat.
No sé pas.
Per què compartim aficions?
Per què ens seguim veient?
Per què no et puc deixar de mirar?
Per què no puc parar de perdrem en els teus ulls?
Per què?
Penso.
Dono massa voltes a les coses.
Penso massa.
Vull deixar de pensar!
No vull tornar a pensar mai més!
No vull tornar-te a veure!
No vull contemplar el teu somriure encisador!
No vull!
Anem cadascú per la seva banda, per camins separats.
Mai més junts.
No ho suportaria més.
No vull tornar-te a veure.
Però, vull estar al teu costat!
No ho sé encara, però el temps em farà veure que podia haver estat bonic.
Dóna'm la mà i no me la deixis mai.
Besa'm els llavis i no en perdis el gust.
Toca'm.
Mira'm.
Enamora'm cada dia!

Comentaris

  • Talment![Ofensiu]
    Queca | 08-10-2007

    Amor, i només amor!
    Reflexes perfectament la desesperació de l'amor. Quan és correspós, et puc assegurar que és el millor que s'ha inventat mai, però si els sentiments només surten d'una sola persona... costa molt imaginar-se quelcom pitjor.
    Segueix endavant amb el teu talent, i no abandonis mai el teu somriure!!
    Una forta abraçada, plena de tendresa i admiració.

  • Matterhorn | 08-10-2007 | Valoració: 10

    Hellou des de la Polska....!!!

    Em sembla q jo no ho he pillat gaire.... pro m'ha sorprès agradablement llegir un relat d'aquests, i més escrit per tu!

    M'ha agradat!

    I wenu, suposo q ja m'explicaràs.... !!!

    Una abraçada molt gran des de la distància... Q tot i estar lluny no m'oblido de vosaltres... i q quan ens veiem, m'heu de ficar molt al dia eh??? Q jo no em vull quedar desplaçada!!!

  • AMOR!!![Ofensiu]
    MIReIa | 06-10-2007

    meri, meri!
    Tal i com en vam parlar al sopar, aquests sentiments s'han tingut de viure per poder escriure d'aquesta manera, que tu no ho vulguis reconèixer és una altre cosa. ;)
    La veritat és que l'amor és una contradicció el necesites peró et fa patir.
    Diuen que és el que fa moure el món, no? doncs que no pari, jeje.
    MIReIa.

  • ja sóc aquí![Ofensiu]
    kispar fidu | 03-10-2007

    ...per fi! pensaves que me n'havia oblidat, oi? doncs no! no pas! (mira que pensar-ho...! jops! jejeje).

    però és que no trobava el moment per escapar-m'hi! ;)

    (encara no l'he començat, però): Tens tota la raó: -època d'aquelles no gaire bones/relats PESSIMISTES/De vegades, aquests són els que fan que un recuperi les esperances i el dia següent s'aixequi amb una altra cara-
    totalment d'acord.

    Sovint escrivint com ens sentim aconseguim extreure aquella pressió que dins nostre ens fa tan de mal i no sabem com desfer-nos-en.

    (ara sí que l'he llegit): i,
    ostres! el títol ja se'm feia estrany "tractant-se" de tu! ...amor? - meri? no pot ser! (i no perquè no puguis estimar, eh! sinó perquè com que sempre que parlem del tema dius que no hi ha ningú...!

    La veritat és que no sé ben bé a qui et refereixes, podria intuïr algunes persones, però no sé del cert...

    i pel que fa a com et senties (o et sents), t'entenc perfectament. Suposo que ja ho saps, m'has hagut d'aguantar vàries vegades, i tot i que sóc un desastre parlant-ne, saps interpretar el que intento explicar-te.

    Saber que vols estar amb aquella persona, però que necessites allunyar-te'n per a no pensar-hi més i ser capaç de somiar per altres motius... Sentir que res té sentit si ella no hi té a veure... Que una part de tu diu Sí, mentre l'altra es rebel·la amb un No! És dur... i sovint insuportable, perquè no saps com tractar-ho i ets incapaç de deixar de pensar-hi... i donar-hi voltes...

    aix...! et donaria algun consell si n'hagués après algun al llarg d'aquest temps... però l'únic que sé dir-te és que els sentiments no es controlen, ells decideixen; i no els domines, sorgeixen. Simplement ens podem deixar endur per aquelles sensacions i aconseguir que no se'ns emportin corrent enllà...

    Somniar és innevitable. I estimar un privilegi.


    Ara que ja l'he llegit, si vols en parlem demà sopant, o passejant! o algun dia compartint moments!

    ens veiem pels móns!
    gem's cabreta

  • Arbequina | 15-09-2007

    Sí, això que escrius té totes les pintes de ser amor... així que "amor?" és amor, sí.
    Per altra banda... què complicat que és, eh?

    En fi...

    Una salutació.

    Arbequina.

  • brutal.[Ofensiu]
    sucdetaronja | 15-09-2007 | Valoració: 10

    amb cada paraula és com si repetires el que sent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ghn666

9 Relats

23 Comentaris

7849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75