Cercador
AMOR
Un relat de: Epicuri- Compartir:
AMOR.
Es va enamorar de la seva senyoreta de parvulari amb cós i ánima. N'era ben conscient; com potser mai ho tornaria a ser. I no pensésiu pas que fos de la primera, ni que no fes, però que molt, de goig. No la va oblidar mai.
No tornaría a sentir quelcom tan fort fins a l'adolescència. El cos en el llarg aprenentatge de la intimitat compartida. Llavors l'enamorament súbit, intens i per a gran sort, correspost.
L'amor de la seva vida?
D'alguna manera semblant va ser, el record que va deixar com una marca roent en una calaix del record incert. I el desamor. Com si pogués mai oblidar-ho.
Van pasar molts anys. Un llarg desert, fins que la rosa de l'amor el tornés a punxar. Tot i el constant rosseg de la testosterona.
I va venir. L' a abraçada de la por autèntica. Impregnat-lo des del seu perfum de dòna; agobiant-lo fins i tot. Amb aquell amor real, que tan incomoda a molts homes joves.
I ballaren l'etern bolero:
Primavera la espera. Verano la mano. Otoño un retoño. Invierno un infierno.
Estimar?
Difícil concepte per l'intelecte Convivència, intendència, feina , día a día. Sembla que a l'amor li agradés jugar a la cuit. Quan més sembla extingit del tot. Més alta i estable brolla la foguera.
Ventall infinit. Roïn i esplèndit alhora. Inquiet, canviant. Viu.
Qüan més donava, més tenía. Per molt que mai prou no en tinguera.
Comentaris
-
Ai, l'Amor![Ofensiu]Ona al mar | 26-07-2007
... Quant més sembla extingit del tot,
més alta i estable brolla la foguera...
La teva saviesa és com l'Amor: quanta més en dones... Més en tens ;-)
Petonets de parvulari
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428437 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com