Cercador
Amor vertader
Un relat de: Ves per on!- Compartir:
Algun dia, quan tornis del teu llarg viatge, trobaràs el meu número de mòbil en algun racó del teu escriptori. Agafaràs l’aparell, amb una mica de recança, marcaràs les nou xifres i escoltaràs la meva veu. Et faria il·lusió de parlar-me si no t’haguessis de justificar pel fet de no haver donat senyals de vida. Jo no t’ho retrauré, i més aviat em mostraré content de sentir-te. Després de parlar durant cinc minuts, quedarem per veure’ns aquella mateixa nit, no sense abans posar-me alguna excusa, com que has d’estudiar o que no et deixen sortir fins gaire tard.
En acabat de sopar, agafaré el cotxe i em disposaré a recórrer els cent deu quilòmetres que ens separen per tal d’arribar puntual a la nostra cita. Durant el trajecte, aniré recordant els moments que vam passar junts: la nit que ens vam conèixer, una tarda passada per aigua a la Cerdanya, aquell cap de setmana a Barcelona en què els nostres llavis es van besar i, sobretot, l’última albada a Salou, on el mar fou testimoni de la nostra promesa d’amor vertader.
Jo seguiré pensant i recordant. Tu, mentrestant, et pentinaràs i veuràs una estona la tele tot esperant que soni el porter automàtic. Però seran les dotze i ningú no premerà el botó. A dos quarts d’una, baixaràs a fer una ullada, però res de res.
A les nou del matí de l’endemà, rebràs una trucada: la policia haurà trobat un automòbil accidentat a l’autopista AP-7, a l’alçada de Vilafranca. La causa, desconeguda. Trobaran el teu nom i adreça escrits en un sobre amb una carta a dins, que es titularà “Amor vertader”.
Dos dies més tard, aniràs al cementiri de Reus i recordaràs els millors moments que vam passar plegats: la primera nit, la tarda a la Cerdanya i el cap de setmana a Barcelona. Però t’oblidaràs d’aquella albada a Salou en què el mar fou testimoni de la nostra promesa d’amor vertader.
Passaran els dies, els mesos i els anys. Ho tindràs tot: una feina, un marit, dos fills, un grapat d’amics… I una matinada, remenant entre els vells records, trobaràs una carta que et farà recordar la promesa d’amor vertader que us vau jurar tu i el teu primer nòvio. Però tant se val, ja no serà res més que un record; un record que durarà cinc minuts, el temps que tardaràs en guardar la carta, apagar el llum i quedar-te adormida. Aquella nit somiaràs alguna cosa trista, però al matí següent no te’n recordaràs i continuaràs la teva vida plena de felicitat.
http://vesperon.cat/amor-vertader/
En acabat de sopar, agafaré el cotxe i em disposaré a recórrer els cent deu quilòmetres que ens separen per tal d’arribar puntual a la nostra cita. Durant el trajecte, aniré recordant els moments que vam passar junts: la nit que ens vam conèixer, una tarda passada per aigua a la Cerdanya, aquell cap de setmana a Barcelona en què els nostres llavis es van besar i, sobretot, l’última albada a Salou, on el mar fou testimoni de la nostra promesa d’amor vertader.
Jo seguiré pensant i recordant. Tu, mentrestant, et pentinaràs i veuràs una estona la tele tot esperant que soni el porter automàtic. Però seran les dotze i ningú no premerà el botó. A dos quarts d’una, baixaràs a fer una ullada, però res de res.
A les nou del matí de l’endemà, rebràs una trucada: la policia haurà trobat un automòbil accidentat a l’autopista AP-7, a l’alçada de Vilafranca. La causa, desconeguda. Trobaran el teu nom i adreça escrits en un sobre amb una carta a dins, que es titularà “Amor vertader”.
Dos dies més tard, aniràs al cementiri de Reus i recordaràs els millors moments que vam passar plegats: la primera nit, la tarda a la Cerdanya i el cap de setmana a Barcelona. Però t’oblidaràs d’aquella albada a Salou en què el mar fou testimoni de la nostra promesa d’amor vertader.
Passaran els dies, els mesos i els anys. Ho tindràs tot: una feina, un marit, dos fills, un grapat d’amics… I una matinada, remenant entre els vells records, trobaràs una carta que et farà recordar la promesa d’amor vertader que us vau jurar tu i el teu primer nòvio. Però tant se val, ja no serà res més que un record; un record que durarà cinc minuts, el temps que tardaràs en guardar la carta, apagar el llum i quedar-te adormida. Aquella nit somiaràs alguna cosa trista, però al matí següent no te’n recordaràs i continuaràs la teva vida plena de felicitat.
http://vesperon.cat/amor-vertader/
