Amor suspès

Un relat de: srta_squitx
Suspès a l`aire, amor, voreges els límits de l`horitzó, esquivant cautelosament cada raig de sol. I així, ho ets tot i no ets res més. I no hi ha paraula que millor ho expliqui que aquest ben intencionat silenci.

La vida és feta de petits bocins, alguns dels quals poden unir-se per crear nous camins. Però hi han trossets farcits amb partícules dissemblants, que limiten les meves creences sobre si les parts oposades s`atrauen. I penso que segurament sí, que algunes parts connecten i resten per l`eternitat; així com que d`altres besllumen amb harmoniosa intensitat però, ves a saber perquè, passen de llarg; i també que unes poques, les més complicades, prefereixen, voluntàriament, viure relegades en la clandestinitat. I és per això, per no revelar-se, que aquest pessic de mi mateixa, difícil de digerir i de servir d`aliment, crea racons ombrívols a on l`amor no pereix però hi troba el millor amagatall. Tot sia per poder així romandre en el meu ben intencionat silenci, no només per covardia, sinó també per una real i sincera estima.

D`aquesta manera sento que et respecto, amor. Sense intents d`atendre a raons sobre el meu pensar, sense pretensions d`intentar transmetre`t la meva visió del món. No puc ni vull justificar-me, em conformo amb no ser entesa si això implica alguna fita millor com, per exemple, que la felicitat truqui a la teva porta. Doncs si desbordant d`alegria reps les teves bones noves, qui sóc jo per ensorrar la festa?

I l`amor seguirà així suspès a l`aire, vorejant els límits de l`horitzó, recolzant i descansant la seva càrrega sobre els núvols d`un cel tenyit de roig. Amagat en un continu capvespre ple de llums i de penombres, a l`aguait de res en concret i de tot alhora. Tranquil i content de no morir, feliç d`haver estat creat i en pau per no voler danyar; però alhora una mica insegur per si, no volent molestar, potser s`està equivocant. Si fos així, que l`amor em perdoni per no saber, ni voler, posicionar-me entre el bé i el mal preferint restar-hi més enllà...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

46 Relats

43 Comentaris

14571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.