amor sense sentit?

Un relat de: laweta

Les notes del piano se'm clavaven com espases recordant vells temps passats. La olor de la teva brusa, els botons tots descordats. Brisa marina, la teva tendresa, nits llargues sense sentit. Cap paraula, molts desigs, potser ja mai més complerts. Petons i carícies, no volia res més, als teus braços em sentia com en un estrany indret. Incertesa quan marxaves, no m'esborris el camí dibuixat, una vegada més, temps perdut, dies sense sentit, amor desmesurat.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    kispar fidu | 20-06-2005

    Uau! M'agrada aquest escrit. És breu i curt, però està escrit amb gran senzillesa i m'encanta. Petits detalls com el so de les tecles del piano, com els botons descordats d'una camisa... detalls que et recorden temps passats, te'l recorden a ell.
    Amor sense sentit? quasi diria que l'amor mai té sentit... jejejeje, perquè quan estimes no penses en si té sentit o no, simplement saps que aquella persona és tan important per tu que faries qualsevol cosa per ella, i que la seva imatge es repeteix constantment davant l'interior dels teus ulls.

    Ciao!
    Ens llegim / comentem!
    Gemm@

l´Autor

laweta

7 Relats

8 Comentaris

7530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Em dic Laura, visc a gràcia, a Barcelona, i m'agrada tocar la guitarra, sortir amb els amics... i riure molt!


Ja fa uns 3 o 4 anys que escric poemes, encara que no sempre expressen el que sento jo. Fa poc vaig veure aquesta web i vaig decidir compartir els meus escrits amb vosalres.