amor prohibit

Si existís una altra vida, o tal volta la possibilitat de recular en el temps i modificar les nostres opcions de destí, potser perdríem aquest halo d'incertesa i necessitat de comunicació que ens fa ser persona (els qui ho aconsegueixen). Però... sí: ben sovint cerquem els camins del passat per imaginar, en una visualització imperfecta de la vida, allò que hauria estat si ho haguéssim triat així.

I potser no ens adonem que, tal com indiques, segurament deixaria que m'enganyessin de bell nou.

És allò de tornar a caure en els mateixos errors? O podem fer una altra lectura: és allò de no perdre l'esperança d'estimar i sentir-nos estimats, de voler continuar amb un deix d'ingenuïtat, d'intentar no perdre la nostra jove capacitat de sorpresa.

Fins aviat,

LLIBRE

perfecte!
una forma nova de dir que estimes... buscant el contrallum, la sorpresa, l'efecte...
malgrat tot... es podria repetir l'aventura d'estimar... perquè l'aventura de xocolata pura és massa utòpica i empalagant...
una abraçada!

és maquíssim!

M'agrada molt, si que m'agrada. Un amor de xocolata, de teules de sucre, de gotes de mel. Un amor de conte, però no de princeps i de princeses, un amor de la magia de bruixots...

Si existís una altra vida
amor meu
deixaria que m'enganyessin de bell nou.

Que bé. Això si que està bé. I encara més:

Robaria a grapats tots els petons que podria.

Robar petons, el meu passatemps preferit....

Més, més, més, en vull més!