Amor passional

Un relat de: rosers de cafè
Incapaços de mirar una pel·lícula durant més de 20 minuts.
Som dèbils, la carn és dèbil. I aquesta, barrejada amb un “amor infinit,” és irressistible. Un mig somriure se m’escapa, et mir, em mires. T’acostes, et bes. Em toques els cabells, me’ls agafes forts, m’acostes a tu. Sospirs. T’estim, m’estimes. Et vull, em desitjes. Despulla’m, vull fer l’amor amb tu. M’agafes en braços (sempre ho fas) i em portes a l’habitació. Em beses, em beses per tot el cos, després d’arrabassar-me la roba gairebé a mossegades... Déu meu, t’estim. Fes-me teva. Vull que siguis meu. Davall la manta del teu llit. On res més importa, s’apaga el món. Només tu i jo. No vull res més, no necessit res més.
Tu i jo en un amor passional que mai s’acaba.

Comentaris

  • Quina calor m'has fet pujar...[Ofensiu]
    Annalls | 25-10-2013

    ... i una mica d'enveja "coxina"... disfruta-ho , aquests començaments tan dolços i impetuosos... i molt ben descrit!!

  • bé rosers...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10

    passió, desig, entrega, felicitat, plenitud....
    un bon relat ple de força i de goig, et felicito

    una abraçadeta pre-nadalenca

    joan