Amor no correspost

Un relat de: Josep Clínez

Diuen que el primer amor
Mai s'oblida
Però quan et vaig conéixer
Vaig saber que era mentida.

Els teus ulls
Dolços com la mel.
La teua mirada
Sense cap recel.

La divinitat en persona
Tinc aquí al davant.
Mentre t'ho recito
Em poso a plorar.

Si no t'hagués conegut
No sé que seria de mi.
Em vas animar, em vas apujar la moral
Em vas fer bategar el cor a cent.

Ai, amor no correspost
Quants cops he plorat per tu!
Quan tancaves la porta amb un fluix "Adéu"
El món em queia als peus.

Que sóc jo sense tu!
Que faig si no et tinc al costat!
Els plors no serveixen de res
Però tinc que escapar.

Adéu, príncep blau.
Que m'has tacat el cor de negre.
Adéu, amor no correspost
Que m'has omplert de joia el cor.

Encara que no m'estimis
Sé que vetllarás per mi
Sé que, en la més profunda obscuritat,
M'esperarás, amor no correspost.

No sé assimilar la teva pèrdua
Amor no correspost.
No m'entra en el cap
Com te'n vas poder anar.

Però hui ja ho sé
Aquesta foto m'ho ha ensenyat.
T'estaves besant
Amb una amarga amant.

Ai, cor trencat en mil trossos!
Mai podràs tornar-te a juntar.
Amor no correspost.
T'enganyava amb molt encant.

Els dies passaran
Com el dolor d'haver-te perdut entre la cendra.
Com el dolor de saber
Que el meu cor ja no et pertanyia.

Amor no correspost
El teu nom no vull pronunciar
En aquest auditori
De res serveix del·latar.

Tota la gent que m'escolta
Sap que dic la veritat
Des de l'escenari d'un humil teatre
Comença el primer acte
Amb aquest poema esgarrat.

La gent aplaudirà
Quan acabi el recital.
Sortiran contents
D'haver-me escoltat.

Però jo no sóc feliç
Tot el que us conto és real.
Estimat i adorat públic!
No aplaudiu a la cantant!

El teló ja baixa
La meva cara s'oculta entre tela.
Sento la gent queta.
Sé que no han aplaudit.

Gràcies, estimat públic
Per haver-me respetat
Espero que des d'aquí, amor no correspost
M'hagis escoltat cantar!

Em despedeixo, amor no correspost
De tu i del món sencer.
Aquesta pistola m'alliberarà
De l'odi que almaceno
dintre el cor d'acer.

Comentaris

  • Ostres...[Ofensiu]
    kispar fidu | 13-04-2005 | Valoració: 10

    ... doncs jo el trobo preciós TOT ell. El relat al complert. El trobo genial tot el conjunt!
    (El que no entenc és per què parles de tu com a "noia"? no sé, segurament és perquè en realitat no parles de tu... tot i que amb els versos de "estimat públic, no aplaudiu, perquè us dic tota la veritat!", sembla mentida que no sigui un text real!)

    Qui no s'ha trobat amb un amor no correspost? Aquell que costa tant d'oblidar? Aquell que sempre et ronda pel cap. Que no et deixa pensar en res més. Que et dexia tan sols uns instants de llibertat per pensar en tu mateix. Aquell que t'extreu totes les forces i et deixa caure al terra sense oferir.te cap ajuda?

    "Que sóc jo sense tu?" Bona pregunta. Difícil resposta.

    L'he trobat genial! Ja et dic! Tot sencer: Perfecte!

    (Seguint comentant els antics autors de setmanes ja comentades!)

  • Força bé[Ofensiu]
    Mònica Prats | 01-03-2005 | Valoració: 7

    M'agrada molt el contingut d'aquest text, però, si em permets donar la meva opinió, crec que hauries de mirar més de no fer faltes i l'expressió. També m'agradaria afegir que amb aquest relat am sento força identificada i crec que hi haurà força més gent que s'en sentirà. ET FELICITO I T'ANIMO A SEGUIR ESCRIBINT!

  • Molt bo[Ofensiu]
    Gikuj | 16-01-2005 | Valoració: 9

    Molt bo el relat i continua aixi!!!

Valoració mitja: 8.67