amor mullat

Un relat de: aneris

A les fosques m'aixoplugo
d'aquesta pluja massa freda encara,
m'endinso en l'anhel del teu somriure generós
i et vull tocar.
Tanco els ulls a la foscor d'aquesta pluja
malaltissa, de records d'ahir que ja no hi son,
premo les mans, els dits punyents
i et sento aquí.
I m'exalta el teu alè, de sobte, llunyà i desconegut;
On ha anat a parar aquella matinada?
M'acarones novament, i jugues
i els meus cabells s'esvaloten com ahir,
quan corríem junts sota la pluja
i em regalaves l'amor mullat dels teus petons.

Comentaris

  • Valia la pena descobrir-te[Ofensiu]
    deòmises | 04-10-2007 | Valoració: 9

    Gràcies a tu sóc aquí, gràcies a tu he descobert aquest món de lletres i sentiments, gràcies a tu i a la meva covardia de no voler atrevir-me a mostrar els meus escrits. Sincerament, la teva poesia és fresca com un camp mullat pel rou a l'alba, com el cos jove de la innocència...
    Em recordes a mi, als meus primers passos en aquest món que sempre he volgut dominar (el de la literatura) però que, any rere any, segueixo veient com a un continu aprenentatge.
    Gràcies, sirena, sincerament

l´Autor

aneris

3 Relats

14 Comentaris

4451 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Últims relats de l'autor