Amor infinit

Al matí, després d’una nit de passió desfermada, em va encendre una espelma d’improvís i em digué a cau d’orella: “Demana un desig, amor”. Un desig.... No desitjava res més que estar amb ell. El meu subconscient va pensar “Et vull a tu”. Em vaig posar vermella i se’m va escapar un mig somriure. Ell, intuint el que pensava em va dir: “Ajunta els llavis i bufa, demana i bufa. No és l’aniversari que fa complir els desitjos, sinó el fet de bufar. Bufa amor, bufa tan com vulguis, però, fes-ho sempre profundament”. No necessitava res més. “Vull el teu amor infinit” vaig dir-li finalment. “És teu, i jo també”, em va respondre aixecant-me el cap per la barbeta amb un gest amorós, i besant-me intensament. Mentres m’agafà en braços i em portà al llit un altre cop, intentant consumir aquella passió sense fi...