Amor infinit

Un relat de: rosers de cafè
Al matí, després d’una nit de passió desfermada, em va encendre una espelma d’improvís i em digué a cau d’orella: “Demana un desig, amor”. Un desig.... No desitjava res més que estar amb ell. El meu subconscient va pensar “Et vull a tu”. Em vaig posar vermella i se’m va escapar un mig somriure. Ell, intuint el que pensava em va dir: “Ajunta els llavis i bufa, demana i bufa. No és l’aniversari que fa complir els desitjos, sinó el fet de bufar. Bufa amor, bufa tan com vulguis, però, fes-ho sempre profundament”. No necessitava res més. “Vull el teu amor infinit” vaig dir-li finalment. “És teu, i jo també”, em va respondre aixecant-me el cap per la barbeta amb un gest amorós, i besant-me intensament. Mentres m’agafà en braços i em portà al llit un altre cop, intentant consumir aquella passió sense fi...

Comentaris

  • molt bonic![Ofensiu]
    Marteta | 05-12-2011 | Valoració: 10

    i és que no hi ha rés més bonic que estimar i ser estimat?
    M'ha agradat molt aquest relat.
    Una besada:)

  • Amor passional[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-11-2011 | Valoració: 10

    He arribat fins aquí per casualitat, i he entrat atreta pel teu nick, que resulta realment oriiginal i suggeridor: et felicito per la tria!

    He obert aquest primer relat que has publicat, i he trobat que saps dir molt en poc espai.
    Em sembla molt bé, ja que sempre s’ha dit allò de “El que és bo, millor si és breu”
    Aquí tenim un bon exemple: no cal estendre’s més per deixar ben patent el missatge!
    Amb poques línies has escrit un text fidelíssim al títol.

    Aprofito el comentari per donar-te la benvinguda!

    T’envio una abraçada per celebrar que avui t’he descobert com autor/a,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: