Amor impossible

Un relat de: Edelweis

Tremolar quan et veig. I veure't amb una altra. Això és el que sento. Saber que ets tu. Que tu ets aquesta persona... però que no ho seràs per mi. Ets d'una altra. I no poder evitar-ho. L'impotència de saber que tot seria perfecte, i res no es pot fer. Podríem ser els més feliços del món. I tenir-te. I ser teva. Però aquesta historia té sempre la mateixa protagonista i el mateix final. Sé el que significa. Això no és pas no trobar-te a tu. És la certesa de saber que mai no trobaré l'amor. Estic maleïda a una condemna sense fi. Repetitiva. La mateixa sempre. Càstig diví al qual m'han sotmès. He fet res de dolent? No sóc suficient per a ningú? Sóc invisible? Llavors el vaig veure. El cor em va bategar molt despresa. Tenia papallones a l'estómac. Els ulls se m'engrandien: m'havia enamorat. I vaig tremolar. I el vaig veure amb una altra.
Avui he deixat aquest món. Per fi t'has adonat del que jo era per tu. Només així t'has adonat. I et sap greu. Te'n penedeixes. Deixa de lamentar-te. Malgrat que tu estiguis trist per la meva pèrdua, una part de mi se n'alegra. Saps per què? Perquè t'has adonat que existeixo. M'has vist. Sé que no sóc invisible, que sóc suficient per algú i que mereixo ser feliç. Per això he tornat, amor meu. Vull ser amb tu. He ressuscitat amb les teves llàgrimes, el teu plor, el teu enyor... T'abraço, i tu només dius: "l'he perduda, l'he perduda per sempre. Mai seré seu". Sóc al teu costat i tan lluny de tenir-te... Sóc al teu costat, però tu trobes a faltar la que s'ha anat. T'estimes l'impossible que no sóc. I jo t'estimo a tu.

Comentaris

  • a vegades és inevitable[Ofensiu]
    Nyaelven | 30-05-2008 | Valoració: 10

    Jo també em fixo en els que no puc tenir, hauria de canviar el xip, però jo no puc triar de qui m'enamoro.

    Se el que es sent quan creus que ets invisible, el que passa que no ens adonem que altre gent si que ens ha vist, gent que és invisible per nosaltres.

    Ho has expressat molt bé.

  • invisible[Ofensiu]
    mon6mon | 30-05-2008 | Valoració: 8

    a mi m'hagués agradat ser invisible per ell, però no ho vaig ser... jo formava part de la seva vida, però era una actriu secundària en la seva història, mentre ell era l'absolut protagonista de la meva...
    un amor també impossible, un dolor massa profund: estimar sabent que no ets correspost!

    m'ha agradat molt!

  • rasablanca10 | 30-05-2008 | Valoració: 10

    primer cop que et llegeixo...
    sincerament, aquest relat m'encanta
    potser perquè tenc una certa tendència a fixar-me en amors impossibles i m'he sentit identificada amb algunes coses que dius

    "Sóc al teu costat i tan lluny de tenir-te... Sóc al teu costat, però tu trobes a faltar la que s'ha anat. T'estimes l'impossible que no sóc. I jo t'estimo a tu."

    aquest final, segons la meva opinió, és fantàstic, m'ha arribat..

    segueix escribint
    un petó!

  • Tots en tenim d'amors impossibles...[Ofensiu]
    Aina_R | 29-05-2008

    M'ha agradat com està escrit, només que m'agradaria que la protagonista s'hagués adonat de tot això mentre encara hi era...
    Continua escrivint.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Edelweis

2 Relats

4 Comentaris

2509 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33