Amor impossible

Tu segueix intentan-ho! ;) segur que algun cop s'ha fixat amb tu. Ja saps el que diuen en castellà:
"quien la sigue la consigue".

Ànims! Un ptó!

b#NaT#b

Hola bluefire!!
Karinyu!! jijiji! Ja tokava qt comentés el relat no? Ja q es l'unik i jo tik + d 40 :P jojojo.
Weno cm dik en el títul, ara mateix si q és un amor impossible, però wenu mai se sap, la vida dóna moltes voltes.
I pel q fa al poema, és molt maku, ja q xpresa realment uns sentiments, i això de les preguntes retòriques m'agrada :D.
P.D: Wei q t posat un 9 (apartir dl 8 ja sa pot fardar jeje)
Besus meryxé

punyent i amarg. directe, profund

...sense resposta que jo també em faig a diari. M'ha agradat molt el teu relat, m'hi he sentit molt identificada i trobo que esta molt ben escrit. La pregunta que m'és m'ha agradat és "Per què t'és tan fàcil ignorar-me?". Apa, un petó.

molt bo!
m'he fet un munt de cops aquestes preguntes... tothom té un amor impossible, no? d'aquells que se'n diuen platònics... que cada mirada, cada paraula, cada somirure que et dirigeix et provoquen una alegria desmesurada...
només poder creuar-te amb aquesta persona pel carrer... és tot una aventura... un somni fet realitat...
et seguiré llegint! publica'n més! ànims!
pet0ns!

Molts cops m'he fet aquestes preguntes, suposo que per això m'ha agradat el teu escrit. La sensació de semblar invisible per a algú és dificil d'encaixar i tu ho has expressat molt bé. Enhorabona i espero que segueixis escribint.